En el marc del 20è Fòrum de l’Empresa Familiar Andorrana (EFA) que es va dur a terme la setmana passada, el director general d’Aeroports Públics de Catalunya, Jordi Candela, va acudir al Principat per aportar la seva visió sobre l’evolució del transport aeri i un balanç de l’Aeroport d’Andorra-La Seu d’Urgell després dels primers mesos de funcionament de la línia regular amb Madrid.
–Com va anar la reunió a Soldeu?
–Es va dur a terme una taula rodona organitzada per l’EFA amb els diferents representants dels interventors aeroportuaris entre els quals vam destacar nosaltres com a gestors i l’operadora Air Nostrum. Va ser una jornada per donar continuïtat a l’esdeveniment monogràfic previ sobre mobilitat aèria i, també per concretar les accions de futur i un balanç sobre els primers mesos de vols regulars d’Andorra-La Seu i Madrid.
–Per tant, com ha evolucionat fins ara aquesta línia?
–La gestió està altament satisfeta amb la ruta, la qual ha estat funcionant molt bé en la seva primera etapa sense cap incident destacable. Això era una de les principals incògnites en el moment en què es va obrir la ruta regular, si s’ompliria o no. En aquest sentit, estem parlant d’un aforament del 70% de mitjana la qual cosa és força positiva comparada amb la mitjana espanyola dels aeroports amb característiques similars. Aquestes dades necessiten anys de maduració i a Andorra-La Seu s’ha pogut aconseguir en pocs mesos. S’ha assolit un resultat clarament superior al món de l’aviació regional estatal.
–Durant la temporada d’hivern era previsible tenir una gran afluència en aquesta ruta, però què em pot dir dels mesos de primavera?
–Aquest és un dels fets més sorprenents de l’aeroport, ja que s’esperava una davallada considerable de viatgers després de la temporada hivernal. Tanmateix, s’ha comprovat que l’afluència ha continuat amb uns nivells similars durant l’estació primaveral i, de fet, segueix aguantant de manera sorprenent.
–Creu que el tràfic aeri s’adapta a la demanda del país?
–El 2010 tan sols teníem un hangar a les instal·lacions i, ara, en tenim 14. A dia d’avui, es tracta d’un aeroport internacional, comercial, amb empreses basades i, de fet, ens trobem enmig d’un procés de construcció d’un hangar de grans dimensions. En total, s’ha passat de zero operacions a 7.000.
–Tot i això, es podria treure més suc parlant en termes d’activitat?
–Encara existeix una demanda adjacent que pot treure més rendiment a l’aeroport. Crec que hi ha poc coneixement sobre els serveis i els avantatges d’aquesta línia regular. Sembla que la visió pública tan sols recorda projectes fallits com el d’Aviaco que només va estar operatiu durant tres mesos. A vegades pesen més els records negatius que les noves oportunitats i les xifres positives del present.
–La destinació dels vols està clarament orientada al Principat, però quin és l’impacte a la zona dels Pirineus catalans?
–La ruta d’Air Nostrum està clarament promoguda pel Govern d’Andorra i la destinació principal és el Principat. Tot i això, existeix la destinació de la Cerdanya i l’Alt Urgell, també hi ha un mercat en aquest territori. Això sí, no m’atreviria a posar un percentatge, el qual és clarament menor al mercat andorrà. Més enllà de l’afluència comercial, també es pot parlar d’altres tipus de serveis que estan orientats al tràfic intern català. En aquest sentit, cal remarcar que tenim un heliport per atendre els serveis mèdics crítics d’urgència a tota la zona de l’Alt Urgell i empreses basades, a part del tràfic privat existent.
–Així, creu que és un element dinamitzador?
–Clarament. Es tracta d’un gran motor que crea sinergies amb tots els territoris adjacents. Crec que és una gran oportunitat. A tall d’exemple, l’aeroport de Girona va ser un element que, en principi, hi havia operadores low cost en què la destinació majoritària era Barcelona, però gràcies a això es va donar a conèixer la ciutat a l’àmbit europeu. Es tracta d’un procés de simbiosi; si Andorra es beneficia, Catalunya també ho farà perquè és una pista que pot connectar a qualsevol lloc d’Europa.
–I què em pot dir sobre l’evolució de l’aviació privada?
–El tràfic aeri privat està incrementant. De tenir un dia a la setmana d’activacions entre setmana, hem passat a quatre o cinc, a banda de la línia dels divendres i el diumenge d’Air Nostrum.
–Fins a on creu que pot arribar aquest sector?
–La mobilitat aèria privada va en constant augment i això ens porta a una uberització de l’aviació.
–Què vol dir això?
–Em refereixo al fet que el progrés és inevitable. Si fa uns anys es creia impossible el fet que un sistema de transport terrestre a la demanda podria materialitzar-se, per què no fer el mateix amb la mobilitat aèria privada? Mitjançant una aplicació mòbil, en funció de la demanda i la destinació es podria arribar a un preu raonable amb els jets privats i es podria crear la base per establir noves empreses. Potser els preus serien elevats, però no prohibitius. Al cap i a la fi es tracta de moure recursos per connectar gent i destinacions finals, però no existeix res semblant de moment, tot i que els estudis i els projectes no falten per a desenvolupar una aplicació.
–I, això, no aniria més orientat a grans superfícies aeroportuàries?
–Al contrari. Crec que l’objectiu principal s’adaptaria millor a grups reduïts per a aeroports de més petites dimensions, ja que és més complicat adaptar-se a les grans superfícies. Posar-ho en pràctica és la millor manera de verificar la seva funcionalitat; molt més efectiu que les enquestes, encara que acabi esdevenint un fracàs. Tot i això, com a idea de futur per posar en pràctica a l’Aeroport Andorra-La Seu d’Urgell no és tan esbojarrat.
–Amb termes comparatius, en quin aeroport veu més futur, al de la Seu o al d’Alguaire?
–Són superfícies diferents amb objectius diversificats. Per una part, la Seu és un nínxol encarat a una oportunitat de servei públic, encarat clarament a la promoció turística del Principat i la zona dels Pirineus. D’altra banda, a Alguaire trobem una plataforma centrada en la innovació i en l’àmbit industrial, en què hi ha molt pes la formació i les pràctiques. Això a la Seu no hi té cabuda, per tant, no es poden comparar dues unitats diferenciades.
–Amb relació a la desviació del vol a Alguaire per les altes temperatures. Com es va desenvolupar el canvi de protocol?
–En el moment que es va aprovar l’operativa comercial de l’aeroport, es van posar unes condicions i unes bases tècniques basades en unes proves que es van realitzar prèviament tenint en compte les característiques de les aeronaus i la pista, i una de les condicions els 30 graus. Com es tractava d’una maniobra innovadora a l’aeroport, es van aplicar aquestes mesures per preservar la seguretat de tothom. Tot i això, es tractava d’una normativa antiquada que no afecta els aparells moderns i ja està actualitzada a un límit de fins a 37 graus. Fa dos mesos que vam demanar l’aixecament d’aquesta mesura, però sempre es treballa més proactivament a partir de situacions compromeses.
–Es preveu alguna remodelació de cara al futur per a la diversificació dels serveis o per poder acollir altres tipus d’aeronaus?
–Estem treballant en diversos projectes. Allargar la pista és complicat. Es necessiten inversions milionàries de dubtós retorn, les quals han de ser rendibles a mitjà termini. Però, sobretot, per la qüestió mediambiental. L’impacte d’una pista llarga a una zona natural com ho és essencialment l’Alt Urgell no seria gens convenient.
–Per quina via optaria, doncs, de cara al desenvolupament de l’aeroport?
–Jo confiaria més en l’evolució de les aeronaus que no pas en les instal·lacions. Si bé és cert que cal una construcció cada cop més sostenible quant a les superfícies aeroportuàries, crec que és essencial optimitzar els jets, els avions comercials i els helicòpters per a assolir millors resultats.
–Quins són aquests projectes?
–Hem adjudicat recentment els treballs sobre l’abalisament de la pista amb la finalitat que es puguin dur a terme vols nocturns de cara a l’hivern que ve i un nou hangar de grans dimensions.
–Quines noves connexions creu que seria beneficiós per l’afluència de viatgers?
–Crec que amb la línia de Madrid tenim la porta oberta a tot el món de manera indirecta. Hem tingut vols de la Seu a l’Argentina i a Nova York passant per la capital espanyola i això té un gran valor.
–Com a expert, veu viable la construcció d’un aeroport a Andorra?
–L’enginyeria és capaç de tot si hi ha ganes i recursos. Ara bé, caldria veure quina rendibilitat i quin impacte mediambiental tindria. Ho veig molt complicat, ja que seria necessària una inversió de centenars de milions d’euros amb una demanda reduïda.
–I pel que fa a l’espai Schengen?
–L’estructura està enllestida des de fa cinc anys pel control de passaports i detingut. El què fa falta és la voluntat política, la qual em consta, però no s’està materialitzant.
