Els casos d’hepatitis infantil desconeguda que estan apareixent als països del nord d’Europa i, recentment, a Espanya podrien tenir el seu origen en alguna causa infecciosa. Segons va explicar a EL PERIÒDIC la pediatra gastroenteròloga Helena de Diego, «a jutjar pel tipus d’incidències registrades fins ara a països com el Regne Unit, hi ha molts indicis que apunten a una infecció, tot i que no hi ha cap prova ferma que es tracti d’això». Aquells casos, però, que han confirmat l’aparició d’adenovirus, els quals han estat un petit percentatge del total, indiquen que pot haver-hi una relació estreta amb l’hepatitis. De la mateixa manera, els experts barallen l’opció que es pugui haver produït per algun tipus d’intoxicació.
El perfil dels nens vulnerables a aquesta malaltia d’origen desconegut són els infants menors de 16 anys «perquè com menys edat es tingui, més immadur estarà el sistema immunitari, per la qual cosa serà més susceptible a patir infeccions», va indicar de Diego. En aquest sentit, els professionals estableixen la problemàtica principal en la detecció de la malaltia, «la qual no es correspon amb l’hepatitis A, B, C, D o E que són les més freqüents». Tot i això, encara que a Espanya s’han detectat set casos en total (un dels quals ha requerit un trasplantament de fetge i dos d’ells són a Catalunya), al Principat s’ha registrat cap contagi.
Les autoritats sanitàries recomanen que es mantingui la calma, ja que si no es coneixen les causes, no hi ha manera de prevenir-ho, però, segons de Diego, «cal estar tranquils i molt atents a l’evolució de la casuística i els possibles brots; tanmateix, estem en una fase molt prematura». Seguint la mateixa línia, la pediatra va indicar que «si els pares observen que els seus fills canvien el color de pell per un to més groguenc o que l’orina es torna excessivament fosca, cal que acudeixin al metge per seguir el procés de diagnòstic». En aquest sentit, un dels indicadors clau per a la detecció prematura d’aquesta afectació és la icterícia que es manifesta amb el canvi de color de la pell, l’anormalitat del color de la micció i episodis de picor.
Pel que fa al tractament, els sanitaris adverteixen que no hi ha una forma d’acabar directament amb un virus, però «es poden tractar les patologies hepàtiques d’aquesta afecció mitjançant fàrmacs per protegir el fetge», va assenyalar de Diego. En molts dels casos, les hepatitis es resolen soles o bé són asimptomàtiques en el pacient, encara que en els casos més extrems, els tractaments requereixen un trasplantament hepàtic.
Quant a la hipotètica relació que hi ha entre la vacuna contra el coronavirus i el sorgiment de l’hepatitis desconeguda en els infants, la pediatra va assegurar que «no hi ha cap classe de relació entre una cosa i l’altra, ja que molt dels nens que han sigut diagnosticats per aquesta hepatitis no estaven vacunats de la covid». De totes maneres, de Diego va afegir que aquesta situació «no és res de nou i, de fet, hi ha algunes malalties que encara no s’ha pogut esbrinar el seu origen», la novetat recau en el fet que «s’han detectat bastants casos amb inflamació de fetge en un període de temps molt curt».
