Crònica d’un viatge a peu molt pausat i íntim, sense ànim de competició, en què l’autor recorre aquesta vegada una part de l’anomenada Franja de Ponent. Calaceit, Cretes, Vall-de-Roures, La Freixneda, fins arribar a Maella. Terres de l’Aragó on es parla una variant del català. Espinàs ens descobreix una realitat en transformació, posant l’accent en les seves gents més que en la història dels llocs que recorre.
