El Consell Econòmic i Social (CES) ha deixat avui la trobada entre diferents agents importants del sector immobiliari i de la patronal per posar sobre la taula la fixació de les quotes de temporada i la quota general, com també la d’establir el calendari de les festes laboralsque tindran lloc el pròxim any 2025. La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha sigut la primera a sortir de la reunió i destacar que el nombre de quotes pels diferents sectors d’hivern ha sigut de 4.900, 500 menys que l’any anterior, les quals ha justificat “per la clara voluntat de fer crèixer la sostenibilitat del país”.
D’altra banda, la ministra també ha precisat que la quota general s’ha allargat a les 900 places, concretant que en aquest aspecte “sí que hi ha hagut una discrepància entre la patronal i el sindicat, ja que la Unió Sindical no hi està d’acord fins que s’arrangi el tema de l’habitatge“. La Confederació Empresarial Andorrana (CEA), per la seva part, ha acceptat la contribució que ha determinat Govern, la qual és ampliable en un 30% en funció d’allò que requereixi cada sector. Pel que fa a l’increment del salari mínim (un altre dels temes candents i que té al cap aprovar l’Executiu pròximament), Marsol ha afegit que “no s’ha parlat avui, però que la primera reunió en aquest sentit es durà a terme entre els dies 16 o 17 de novembre”.
Sobre això, la ministra d’Economia ha especificat que seria de gran ajuda “si s’arribès a traslladar una proposta unànime”; tanmateix, assenyala que Goven ja va manifestar la voluntat que aquest salari mínim “se situï per damunt de l’IPC i que suposi un 60% del salari mitjà, afavorint d’aquesta manera la representativitat dels sindicats”. També ha desprès que per treballar en aquesta proposta, el CES ha de concretar quins han de ser els punts per aconseguir que hi hagi una representació dels treballadors a les empreses, aspecte que per a Marsol “facilitaria molt més les condicions”. La davallada de la inflació, segons la ministra, també podria afavorir l’entesa.
Al seu torn, també ha efectuat declaracions el president de la CEA, Gerard Cadena, per apuntar que “en cas contrari que no s’aprovin aquestes quotes, la temporada d’hivern i d’esquí “quedarien seriosament malmeses i l’economia se’n ressentiria moltíssim”. Cadena ha mostrat la seva plena conformitat a les contribucions de Govern, valorant-les com “suficients” i que malgrat que el gruix és inferior al de l’any passat, “és totalment necessari per encetar la temporada d’hivern”. Per la seva banda, el secretari general de l’USdA, Grabriel Ubach, ha vingut amb les idees molt clares per exposar als mitjans que “s’ha de frenar de seguida l’arribada de treballadors al país per oferir-los viure en pisos ‘patera’ de 6 a 10 persones i percebent uns salaris indignes”.
En aquest aspecte, Ubach no s’ha tallat per assegurar que no tots els empresaris fan una bona praxi dels seus treballadors, remarcant que alguns “sí que ho fan”, però que és un assumpte que “s’ha de resoldre d’una vegada” per poder també encarar altres qüestions importants al país. El portaveu de la Unió Sindical ha fet entendre que no es pot continuar tolerant “que una habitació per dues persones es llogui a 800 euros o un pis a 2.000 euros, i a on en aquest visquin 10 persones al mateix temps”. Ubach ha recalcat que si ningú vol afrontar la realitat, per això estan ells, “per donar un cop de puny sobre la taula” i fer veure la situació als que manen.
Per acabar, el dirigent ha confessat que avui han mantingut certes discussions amb la patronal perquè aquesta contempla la proposta que els treballadors temporers que arribin “tinguin una quota on puguin exercir 40 hores setmanals en un sector i que, alhora, puguin també fer-ne més en un altre”. Una idea que el sindicat no comparteix i que per a Ubach és una qüestió “que els obligaria a esclavitzar-los”, i que molts acceptarien només “per poder arribar a final de mes”. “Volem una Andorra com la que ha sigut sempre; un país que ofereixi oportunitats i que busqui mà d’obra qualificada. El problema més greu que tenim avui dia és poder subsistir”, ha sentenciat.
