Fernando de Rojas desenvolupa el coneixement entre els personatges de ‘La Celestina’ a través del diàleg constant i directe, sense intervencions d’un narrador. Els personatges es descobreixen mútuament a partir de les converses, les confessions i els enganys que intercanvien al llarg dels actes. No es tracta d’una coneixença immediata ni idealitzada, sinó que s’estableix, a través de relacions interessades, manipulacions i expectatives. Un dels exemples més significatius és la relació entre Calisto i Melibea, la qual comença amb una trobada casual i es construeix (o es força) a través de la mediació de Celestina.
