L’any 2023 va ser un any de nous actors polítics i de sorpreses. DA va aconseguir una “majoria” fantasma al Consell General davant d’una nova oposició nomenada Concòrdia. Després de 2023 i de veure com s’han definit els partits polítics fins ara en els temes transcendentals, podem intuir que el context està canviant.
Davant d’un lideratge taronja que no sap cap a on va el projecte de l’Acord d’associació amb la UE, i davant d’una falta de visió de país a llarg termini, fan que hi hagi la sensació de fragilitat i incertesa a futur.
Aquesta incertesa és usada principalment per l’oposició, tant per Concòrdia com el Partit Socialdemòcrata. No oblidem a Andorra Endavant, partit que tothom deia que no tindria pes a les institucions i, de moment, és qui té un posicionament clar i evident en molts dels temes presents.
Qui guanya les eleccions o qui arriba a assolir els objectius és qui té la capacitat de posicionar-se i establir o dirigir els temes en l’agenda pública. Qui està en aquesta condició ara mateix és Andorra Endavant. No estem dient que estigui en el cert, però en aquesta batalla mediàtica, qui guanya és qui més clar i més alt pot posicionar-se. No és temps per a grisos.
Els taronges tenen a les seves mans reorganitzar-se i posicionar-se cap a un espai conegut, però un pèl més conservador, o tenir un posicionament molt ampli i transversal, intentant competir políticament amb altres forces opositores.
No hi ha espais buits en política i si la política demòcrata segueix aquesta tendència, deixarà orfe un espai que d’altres forces no tan mediàtiques ocuparan (Andorra Endavant per exemple). Ser un partit ampli significa tenir unes idees bàsiques i fonamentals que construeixin una visió de país a futur.
Cal afegir que més enllà de dues o tres persones que estan a primera fila demòcrata, no s’espera un lideratge solvent, i aquesta debilitat també és usada fins i tot per espais que podrien tenir els taronges.
En definitiva, cada vegada hi ha un espai més abandonat dins de la política andorrana, i aquest espai pot ser usat per a partits i polítics que, a priori no són els millors a l’hora de fer política; ara bé, en aquest context no guanya el millor, sinó el que més temes introdueix a l’esfera pública i qui té posicionaments clars en aquests temes.
Aquest espai orfe ha de servir per presentar un nou projecte amb idees clares i que tingui una visió a mitjà i llarg termini del país. Es pot compondre d’antics polítics, però ha de tenir una escènica moderna, que sàpiguen encarar els reptes de futur i que donin una sensació de control i d’esperança.
