Search
Close this search box.
Alex Montero Carrer

Guillem Forné

Conseller de la minoria de la Massana

«Amb la sol·licitud al Raonador, l'únic que volíem és que se'ns reconegués els nostres drets i obligacions»

Amb motiu del primer aniversari de les darreres eleccions comunals, en què les parròquies del país van elegir els seus nous líders per als pròxims quatre anys, des del PERIÒDIC parlem amb el conseller de la minoria de la Massana, Guillem Forné, qui reflexiona sobre el balanç del primer any de legislatura, destacant la seva tasca de fiscalització constructiva més enllà de l’oposició. També aborda temes clau per a la parròquia, com la revisió del POUP, el creixement sostenible, el vial pendent i altres qüestions d’actualitat, com la col·laboració entre grups polítics i la gestió d’infraestructures.

Quin balanç fa d’aquest primer any?

Ha sigut un any de canvis, ja que, com sabeu, en la legislatura passada formava part del grup de la majoria. Realment, la nostra feina no és d'oposició, sinó una tasca de construcció i de fiscalització de la gestió realitzada. Ens estem enfrontant a reptes molt importants que, al nostre parer, arriben una mica tard, com ara tot el tema de l'urbanisme i l'habitatge. Hem vist que, com a mínim, s’ha implementat aquesta moratòria a la construcció, i a partir d’aquí hem començat amb el procediment de redacció del nou pla d’urbanisme de la Massana. Això representa una oportunitat per avançar cap a una construcció més sostenible i més adequada a les dimensions i característiques tradicionals de la nostra parròquia.

Quines mesures han proposat per garantir un creixement sostenible a la parròquia?

Nosaltres seguim el que proposàvem en el nostre programa electoral, que és precisament aquesta revisió del POUP, la qual, com hem dit abans, considerem que arriba tard. Ha de ser una revisió que posi fre a aquest creixement descontrolat. A la Massana, especialment en els darrers anys, hem observat un creixement basat en nuclis molt separats dels centres principals, amb urbanitzacions desmesurades i poc adaptades tant a l'orografia de la parròquia com a les seves característiques naturals. També hem lluitat molt per aconseguir l’augment de la cessió obligatòria, passant de l’actual 5% al 15%, que creiem fonamental.

Breument, quins aspectes són els que proposen que es revisin al POUP?

Sobretot, destaquem la importància d’aquest augment al 15%. A més, també proposem que l’autorització de les noves promocions es basi molt en els recursos disponibles per donar suport a aquestes urbanitzacions. Paral·lelament, considerem essencial abordar una qüestió que fins ara no s’ha tractat prou però que creiem molt rellevant: els enllaços i les vies de comunicació cap a aquestes noves urbanitzacions. Per exemple, hem vist que l’Aldosa ha estat especialment afectada en aquest sentit, ja que s’hi han desenvolupat urbanitzacions molt significatives que han generat un trànsit considerable de camions i maquinària. Això ha comportat conseqüències greus, com l’esfondrament que es va produir a la carretera del Bosquet i, més recentment, un altre incident a la carretera de Beixalís.

Les garanties d’aquests accessos passaran per un possible vial?

El vial és un anhel tradicional de la Massana, no només per part del nostre grup o de la majoria, sinó també per part de la ciutadania. Lògicament, la Massana s’ha convertit en un cul d’ampolla molt significatiu, ja que absorbim tant el trànsit de tota la parròquia d’Ordino com el d’altres poblacions que han experimentat un gran creixement, com podria ser Arinsal. Per tant, aquest vial ha de servir per descongestionar el centre de la parròquia i, a partir d’aquí, poder revitalitzar l’avinguda de Sant Antoni, que té moltes possibilitats. Es tracta d’una zona amb un comerç local de proximitat molt atractiu, però que avui en dia queda força condicionada pel trànsit constant que hi ha.

Després de la sol·licitud al Raonador del Ciutadà, ha notat una millora en la comunicació entre la majoria i la minoria?

Sí. De fet, pensem que el camí que estem emprenent en les darreres setmanes i mesos és el correcte. Com sabeu, vam fer aquella sol·licitud de manera constructiva al Raonador del Ciutadà. Mai ha estat la nostra voluntat anar més enllà, ni a través de demandes a la Batllia ni similars. L’únic que volíem era que se’ns reconeguessin els nostres drets i obligacions com a membres de la minoria, i que això també s’estengués a la resta de comuns d’Andorra, ja que moltes altres minories també pateixen falta de comunicació i de temps per tractar assumptes importants. Volem treballar en una possible modificació del reglament intern de funcionament dels comuns per ajustar millor els tempos de la documentació, donant-nos així més capacitat d’estudiar els diferents punts a tractar, fer esmenes o propostes, i reunir-nos amb el nostre grup per aportar més. Actualment, la convocatòria del Consell de Comú es fa amb tres dies hàbils d’antelació, la qual cosa ens deixa molt poc marge de maniobra. Un dels punts de l’ordre del dia que se’ns envia és la revisió d’unes set o vuit actes dels darrers dos mesos de les juntes del Comú, que poden incloure fins a cent punts cadascuna.

Van sospesar altres vies, a banda del Raonador, per tal de donar a conèixer aquesta situació?

Vam sospesar aquesta via perquè sabíem perfectament que no implicaria un resultat executiu; és a dir, que la carta que se’ns atorgués després no seria d’imposició, sinó de recomanacions. És cert que, en alguns casos que hem patit aquí al Comú, com per exemple la famosa moratòria a la construcció que es va fer per decret comunal, se’ns va enviar la informació amb menys de 24 hores d’antelació, quan el reglament estableix, com a mínim, tres dies hàbils. Aquest era un cas que es podia portar directament a la Batllia. Si ho haguéssim fet, el més probable és que s’hauria bloquejat aquesta ordinació i que la construcció hagués continuat, potser fins i tot amb un efecte crida per a noves promocions futures. Per tant, nosaltres tampoc preteníem això, sinó que el Comú rebés, diguem-ho col·loquialment, aquesta tibada d’orelles per part d’una figura independent que ajudés a entrar en raó en totes aquestes qüestions que reclamàvem.

Quina és la seva opinió envers el projecte del Centre de Dia de la Creu Roja?

Fantàstic. De fet, és un projecte que també dúiem al nostre programa electoral, així que el suport és total i el vam votar a favor. Per això diem que no som oposició, sinó minoria, perquè en molts punts coincidim amb la majoria. En l’administració local, hi ha molts aspectes en què no pots estar en desacord. La demanda d’un Centre de Dia per part de la nostra gent gran era una petició que feia molt de temps que es reivindicava. Per tant, considerem que és una molt bona solució. A més, està ubicat en un indret molt cèntric de la parròquia, com és l’edifici dels Arcs. Per això donem total suport al projecte i esperem que es pugui obrir com més aviat millor.

Considera que cobreix adequadament les necessitats de la parròquia?

Veurem. Estem passant de no tenir cap centre a comptar amb un que era molt reclamable. Segurament, a la llarga, i esperem que sigui així, aquest centre es quedi petit, perquè això voldrà dir que té molts usuaris. Per tant, caldrà considerar una possible ampliació o un canvi d’ubicació. De moment, però, considerem que és una molt bona iniciativa tirar-lo endavant en aquest lloc, especialment amb la col·laboració de la Creu Roja, que és fonamental, ja que fan una feina fantàstica.

Quina és la seva postura davant de la gestió dels danys de la carretera de Beixalís?

Aquí encara estem en una situació ambigua. Nosaltres, crec que va ser al darrer Consell de Comú, vam preguntar precisament sobre aquest aspecte, per veure si hi havia algun tipus de responsabilitat relacionada amb les obres que s’estan duent a terme just a sota. Havíem vist notícies als mitjans que afirmaven que no tenia cap relació, basant-se suposadament en uns informes tècnics que ho recolzaven. Tanmateix, un cop feta la pregunta al Consell de Comú, ens van dir que això no és cert, que la investigació continua i que s’estan demanant més informes per determinar si cal depurar responsabilitats en aquest sentit. Nosaltres creiem que és bastant evident que aquesta construcció hi té relació.

Quins són actualment els objectius de la plataforma Participa?

Realment, no som ni una plataforma. Participa era una idea que va sorgir i que es va agrupar amb la candidatura Amb Seny. Ens vam unir tant amb Concòrdia com amb el PS i la plataforma, ara ja partit, de Som Veïns, a més d'altres grups independents. La nostra idea és continuar treballant en aquesta línia. Creiem que ha estat molt enriquidor comptar dins d’un grup amb punts de vista tan diversos com els que aporten aquests grups independents i partits secundaris. Per a nosaltres, ha estat una experiència molt positiva.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Comparteix
Notícies relacionades
Altres protagonistes
Cònsol major de la Massana
Cònsol major d’Ordino
Conseller de la minoria d’Ordino
Publicitat
Publicitat
Publicitat

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu