El 2019 es presentava el projecte Marca Andorra, una iniciativa de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA). El treball, que es va fer en ple procés d’obertura econòmica, havia de servir per construir una imatge de país per a projectar-lo internacionalment. Després d’anys de feina entre diferents parts implicades publicoprivades, la marca buscava, a partir de la definició de la idea central de l”Equilibri’, construir i projectar el país tot creant sentiment de pertinença i alhora esdevenint un reclam per atreure un turisme de més qualitat, inversió exterior qualificada i talent. Tot plegat amb l’objectiu de poder diversificar l’economia i fer capgirar una dinàmica econòmica difícil viscuda des de la crisi del 2007. Van ser diverses persones les que es van arremangar les mànigues per contribuir a crear aquesta oferta com a país i a vendre una imatge d’Andorra al món. Un dels fundadors i impulsors del projecte de la Marca Andorra va ser Pere Augé, qui el 2012 es va posar al capdavant de la iniciativa per començar-hi a treballar. 12 anys després, l’advocat explica que els deures s’han fet a mitges perquè el model de projecció de la marca país no s’ha desenvolupat com calia i, per tant, no s’ha pogut atreure ni tot el talent ni tota la inversió exterior qualificada desitjable.
“No estic content del tot amb el resultant dels primers 12 anys d’obertura econòmica, ja que no ha donat el resultat esperat”, afirma el fundador de la marca. Justament, un dels motius pel qual expressa aquest sentiment de frustració és perquè considera que no s’ha aconseguit aportar el “valor afegit” que el país necessita.
“Una societat se sustenta en el coneixement, en la investigació, en el desenvolupament econòmic i social, en la capacitat d’atracció de talent i inversió exterior de qualitat”, assevera Augé. L’advocat explica que no s’ha anat a buscar allò que realment es necessitava per a consolidar el futur de la societat, com ho són per exemple els centres de desenvolupament de coneixement. “L’únic que han arribat de moment són universitats digitals, les quals tenen clients a tot el món i estan aquí estratègicament posicionades com un negoci més i per optimitzar fiscalment, però el que realment ajudaria seria la implantació d’universitats presencials que atraguessin estudiants de tot el món i que fomentessin no només l’aprenentatge, sinó la investigació”, indica.
Augé crítica que el model d’obertura econòmica i la manca de focalització en la projecció de la marca país ha comportat l’arribada, no menyspreable, de petits emprenedors, com per exemple els creadors de continguts, o del sector tecnològic o de la salut, però no ha aconseguit atreure empreses d’una consistència major i que aportin el valor afegit que permeti consolidar l’economia. En aquest sentit, remarca que això ha generat una tensió en el mercat immobiliari perquè mentre l’economia vivia un procés de canvi, els preus anaven pujant, atenent que l’oferta d’habitatges era escassa i els que es podien permetre els alts costos eren aquests emprenedors amb un alt poder adquisitiu. Una situació que ha facilitat que es tendeixi cap a l’especulació immobiliària “sense parar-nos a pensar que l’autèntic valor d’una marca país i amb projecció internacional, és la d’un país sòlid a tots els nivells que és capaç d’atreure menys turistes, però de més qualitat, que és capaç d’atreure talent que porta desenvolupament, que atreu el coneixement a través d’universitats o centres d’investigació i que és capaç d’atreure una inversió qualificada i escollida que ajuda a desenvolupar els grans projectes de país”, relata l’advocat.
És per aquest motiu que demana una reactivació de la marca país. Creu que en un primer moment, l’obertura econòmica i el desenvolupament de la marca país va servir per créixer econòmicament i sortir de la crisi, però ara la marca “ha d’evolucionar”. Andorra té unes particularitats que molt pocs països disposen, com avantatges competitius de primer ordre, la seguretat i la qualitat de vida, així com un sistema fiscal homologat internacionalment i molt competitiu, però no ha sabut treure prou rendiment d’aquestes virtuts. Per aquest motiu addueix que “s’ha construït una part i la segona és la que ens queda i és la més difícil”. El següent pas implica ser capaç “d’atreure grans projectes d’inversió de qualitat”, argumenta.
D’aquesta manera, opina que s’hauria de crear una institució que vetlli per desenvolupar la Marca Andorra perquè el Principat “sigui capaç de treballar de forma constant tots els aspectes vinculats al desenvolupament futur del país”, esmenta. Augé planteja que la primera acció que caldria tirar endavant aquesta institució hauria de ser impulsar una gran universitat que desenvolupés estudis de noves tecnologies a escala econòmica i empresarial, esportiu o de salut. En aquest darrer cas, considera que la docència i la investigació en l’àmbit sanitari serviria per a proveir “al nostre centre mèdic dels millors especialistes”. Una de les raons pel qual ho faria és perquè veu que els metges “no volen venir i costa nodrir l’hospital perquè no es paguen bons sous i no hi ha ni docència ni investigació”, indica el fundador de la marca. Un altre punt important és tenir una universitat forta, atès que això ajudaria “a crear una societat una mica més potent, almenys des del punt de vista del desenvolupament del coneixement”, exposa l’advocat.
Augé detalla que el Coprincipat ha fet una gran feina per superar la imatge reputacional que tenia sobre l’estatus de paradís fiscal. Tot i això, manifesta que “continuem sent invisibles” perquè “som discrets i tenim el complex de petits”. Per aquest motiu justifica que ara és el moment de fer un salt endavant per començar a ser coneguts per “fets diferencials, significatius i de valor afegit”, com podria ser la qualitat de vida o la seguretat, comenta Augé. En aquest sentit, opina que s’han d’atreure projectes d’inversió estrangera per buscar un “equilibri entre desenvolupament de coneixement, la formació o el desenvolupament empresarial” amb la finalitat de poder arribar a “crear quelcom més sòlid del que tenim avui”, precisa, informa l’ANA.