La nostra llengua és i ha sigut sempre un bé conservat amb molta estima i implicació al llarg dels anys. Justament el mateix que al territori veí amb els amics de Catalunya i, més en concret, amb institucions de defensa i preservació de la llengua com ara la Fundació Ramón Llull. Els seus dotzens Premis Internacionals han sigut acollits aquest vespre a l’Auditori Nacional d’Ordino, un indret màgic per rebre tota classe d’arts, no només la música com alguns poden creure. La llengua, més concretament, el català, també travessa fronteres més enllà del nostre país i aquests guardons internacionals ho corroboren, atès que hem tingut quatre guanyadors estrangers “amb molt bones iniciatives i rebent uns premis que tenen un significat especial per fer d’aquest món un lloc millor”, ha declarat la directora de la Fundació Ramón Llull, Teresa Colom, en arrencar la roda de premsa de presentació de les persones seleccionades.
Així, la internacionalització ha relluït en conèixer-se que el primer guardonat ha sigut el francès Diego Tosi en representació de la seva agrupació l’Ensemble Intercontemporain, en rebre el Premi a la Promoció Internacional de la Creació Catalana. Sobre això, Tosi ha esmentat que és violinista i solista de l’esmentada institució des de fa 17 anys, i que lamentava “no poder estar amb tots els seus companys”. Un premi de 4.000 euros que s’atorga, segons ha deliberat el jurat, a “una formació de referència mundial en l’àmbit de la música contemporània”, de la qual es desprèn col·laboracions amb músics catalans de renom i la interpretació d’obres de Joan Guinjoan o d’Héctor Parra. Sobre aquest, Tosi ha comentat que és un compositor jove i talentós i que l’obra Orgia, interpretada el 2023 a Bilbao, els hi va donar “un boom en la projecció internacional”.
D’altra banda, el Premi de Traducció Literària se l’ha endut el traductor txec Michal Brabec per la millor traducció literària del català publicada l’any anterior al de la convocatòria, també del mateix import, per la seva traducció al txec de la novel·la ‘Canto jo i la muntanya balla’ de l’escriptora Irene Solà i publicat per l’editorial Euskaldun. “Des dels 18 anys tenia clar que volia ser traductor”, ha revelat Brabec, denotant un català molt polit i qualificat el guardó com “un gran reconeixement” i informant que les relacions i comunicacions entre la República Txeca i Catalunya han sigut sempre molt fructíferes i properes.
Tot seguit, s’ha conegut que el Premi de Traducció Literària a la Modalitat de Trajectòria ha recaigut a les mans de l’autor neerlandés Frans Oosterholt, amb una remuneració de 6.000 euros. La seva difusió del català al territori dels Països Baixos, comptant així amb 22 traduccions de textos catalans al neerlandés, i amb especial atenció als autors més classics del segle XX, l’han atribuït aquest mèrit. “Vaig estudiar filologia espanyola i, més endavant i a través d’una beca, hem vaig formar a la Universitat Autònoma de Barcelona per estudiar el muralisme català atès que, de fet, en aquella època no s’ensenyava el català com a tal. El vaig tenir que aprendre posteriorment a l’escola oficial d’idiomes i després em vaig introduir en la traducció de novel·les castellanes i catalanes”, ha deslligat Oosterholt.
