Fa falta un llibre essencial per acabar amb la malaptesa amb què molts mitjans de comunicació creen opinió pública sobre els cops d?estat, aldarulls, pronunciaments o ingerències del poder militar en el poder civil.

L?exèrcit és la manifestació del poder armat que la societat transfereix per a la seva protecció. L?evolució de la naturalesa militar és consubstancial amb la realitat democràtic: Als països democràtics l?estabilitat es fonamenta en la submissió incondicional de l?exèrcit al poder civil.

Però no ha deixat d?ocórrer encara en les societats que no estan assentades en el seu estat de dret i en la seva democràcia que els militars segueixin intentant controlar la societat mitjançant la coacció o amb la força i la crueltat dels cops d?estat sagnants.

En l?any 2002, quan el govern constitucional d?Hugo Chávez va sofrir un cop d?estat que va ser a punt de costar-li la vida, el govern d?Aznar va avançar en l?adreça de reconèixer als colpistes encapçalats en l?ombra per un grup d?empresaris insatisfets. Va haver-hi mitjans de comunicació prestigiosos -que prefereixo no nomenar- que es van apressar a mostrar una satisfacció controlada per la presumible, llavors, desaparició d?un polític que no complia les normes de l?euronarcisisme -terme encunyat per mi per definir la pretensió occidental i fonamentalment europea que tot es jutgi sota el nostre prisma- que van començar a assenyalar els dèficit d?Hugo Chavez com una explicació del cop.

Va ocórrer en el cop d?estat d?Hondures, i la tragèdia és que la comunitat internacional acceptés una solució al marge de restaurar al president deposat. Quan s?ha intentat acabar amb l?ordre constitucional a Equador de seguida han sortit mitjans assenyalant que el país està dividit i existeix descontent amb Rafael Correa.

És imprescindible escriure el llibre que aventurava al principi de l?article: una reproducció dels bàndols i proclames de tots els pronunciaments militars des del segle XIX: en ells es veurà que els traïdors sempre invoquen el descontentament, el desordre i la necessitat d?estabilitat per intervenir. I qui coincideix a assenyalar aquestes causes, està col·laborant voluntàriament o inconscientment a justificar els cops. Democràcia és confrontació pacifica i sempre hi haurà descontentaments.

Per a més informació consulti l’edició en paper.