La setmana ha portat dues notícies molt diferents, però que m’han cridat l’atenció. La primera és la resurrecció dels cèlebres estudis anglesos de la Hammer, que es van especialitzar en pel.lícules de terror i van crear un nou estil en aquest gènere cinematogràfic, amb un Dràcula mes elegant —Cristopher Lee– i un Frankenstein molt diferent del creat per Boris Karloff.

Vivim en una histèria col.lectiva que fa possible que el terror cinematogràfic tingui tan èxit com abans. Penso que no és bo que sigui així, però tenim el que tenim i no sempre ho busquem, sinó que ens ho donen els altres. És probable que si hagués de fer una pel.lícula sobre aquests herois agafaria molts especuladors incendiaris per interpretar el comte de Romania i alts directius dels grans grups econòmics internacionals, per a la figura del monstre humà creat per Mary Shelley. Segur que no tindrien tan encant, però serien, malgrat les aparences, molt més terrorífics.

Aquesta notícia lliga amb un altra de molt diferent. Es tracta de la mort del compositor Georg David Weiss, que va crear la cançó What a wonderful world, immortalitzada per Louis Amstrong, i que diu que, malgrat tot, el món és meravellós. Però potser no tant. La prova és que el realitzador Barry Levinson va utilitzar aquesta melodia com a tema de fons per presentar les escenes més esgarrifoses de la cruel Guerra del Vietnam.

La suma de les dues notícies em porta a la conclusió que vivim a cavall de la llum i l’ombra, però amb una forta tendència a la foscor i/o al tenebrisme. M’agradaria cantar aquesta bonica cançó, però el terrorisme de tota mena que m’envolta m’ho impedeix. Una realitat que no m’agrada i que costa digerir diàriament. Ni els monstres són el que eren, ni les belles melodies tan boniques com desitjaríem. ¡Una llàstima! No fem res, però, per evitar-ho.

Periodista. jarosell@andorra.elperiodico.com