LUENGO
- Casals, amb el marrà tunejat amb vistes del Madriu, a Sant Pere màrtir. Foto: OROL LLAURADÓ
És l’autor del marrà andorrà del Lalín Pork Art, la rècula de porquets que des de la setmana passada pasturen per l’avinguda Carlemany. El de Xavier Casals (Escaldes, 1983) està il.lustrat amb dues vistes de la vall del Madriu –les bordes de Ràmio i el pla de Perafita, d’una banda, i el camí d’accés a la vall– i du una vida plàcida davant de Sant Pere màrtir. Format a l’escola Joso, Casals té un còmic al mercat (Pigeons verts) i dos més en perspectiva (Interpol i Paradise in the abyss), mentre ultima el que serà el seu primer curt d’animació.
–Dos atacs en menys d’una setmana. ¿Sorprès de l’acarnissament?
–És el risc que es corre quan es planta una escultura al carrer: no s’hi pot fer res, contra el gamberro de torn. Però des d’aquí faig una crida al civisme: seria trist que els porcs de Lalín no sobrevisquessin a l’aventura andorrana.
–L’han posat al final de l’itinerari. Un pèl marginat, potser, però lluny també del perill de la zona zero…
–Doncs a mi m’agrada: un racó recollit, a tocar de l’església, sense aglomeracions. Per mi, ideal. I he de confessar que fa una certa il.lusió quan veig que uns turistes s’hi fan la fotografia de rigor.
–El porc i vostè, ¿amics per sempre?
–He tingut l’escultura a casa ben bé quinze dies, i fa un embalum considerable, així que la tens molt present. Al final li acabes agafant afecte, la veritat. Però no per això deixaré de menjar porc.
–Ja que ho diu, ¿amb quin plat porcí es queda?
–Els peus de porc em tornen boig: farcits, amb cargols, amb bolets… Però guisats, sempre guisats. A la brasa, en canvi, no em diuen res.
–No sembla fàcil, encabir el Madriu en el llom d’un senyor porc…
–Mai havia pintat una escultura d’aquestes dimensions, i encara menys destinada a la via pública. Ho he fet amb acrílic, tal com pinto els meus retrats. Vaig dubtar si fer la mateixa vista a l’hivern i a l’estiu, de nit i de dia, o des de dues perspectives diferents. Al final vaig optar per dues vistes diferents, unides per una gran pedra, al cap i al pernil.
–S’acaba el món i només li caben a la nau dues pel.lícules de dibuixos animats. ¿Quines salvaria?
—Los increíbles i El emperador y sus locuras. Sóc un fan de Disney. I Pixar ha aconseguit conjuntar una altíssima qualitat tècnica i artística amb bones històries, el taló d’Aquil.les d’altres segells.
–Li dono l’oportunitat de salvar també un còmic.
–Doncs em quedo amb Blacksad, de Guarnido i Canales. Però també hi afegiria l’obra completa d’un clàssic com ara Franquin, pare d’Spirou, i Nicolas de Crècy, l’autor de Foligatto i Le bibendum celeste. Un geni contemporani. I jove.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
