LUENGO
- Coll, retratat ahir al seu domicili d’Escaldes. Foto: TONY LARA
No. No és l’Alpha, la filla pilsen de Heiko Kirchner, la primera cervesa amb denominació d’origen. El mèrit històric és de L’Andorrana, i és de justícia que quedi escrit. Escaldes, mitjan anys 40. Gil Tor n’era el soci capitalista; Joan Moles i Daniel Coll (1931) la fabricaven. Atenció a Coll, tòtem del FC Andorrà, caçador, pescador i muntanyenc de mena. De l’estirp dels pioners.
–¿Com era, l’Andorrana?
–Rossa, molt fina. Com l’Estrella Dorada d’avui. Ho fèiem tot: torràvem la civada, la molíem, la barrejàvem amb aigua i polpa i la bullíem en unes fogaines enormes; després la filtràvem i la passàvem a unes altres tines. Jo la repartia pels bars d’Escaldes –el Central, el Burgos, l’Esquí. Però es bevia a tot el país.
–Diuen que va ser un gran central.
–Això diuen. Vaig començar de lateral i també vaig fer de migcampista. Però jo era central. Estil Puyol: no donava una pilota per perduda. Als 16 anys ja era titular del FC Andorrà. Em vaig retirar als 38.
–¿I no va arribar a fer el salt?
–Vaig estar a punt: havia vingut a veure’m el president del Lleida, que a l’època jugava a Primera. Era un partit contra una selecció hongaresa, i ens havíem reforçat amb jugadors del Barça. Kubala em va deixar sol davant del porter. Vaig marcar, però en la sortida, el porter em va destrossar el menisc i el genoll. El massatgista del Barça Àngel Mur pare, ho va veure clar: ‘Això pinta fatal’. I tant: vaig estar dos anys aturat.
–I es va esvair el somni de Primera.
–Per mi, sí. Qui hi va acabar jugant va ser Fèlix Carrillo, un altre defensa: primer al Lleida i després al Madrid. Però és que a l’època teníem molt bon equip, amb Torrallardona a la porteria –va estar a punt de fitxar per l’Espanyol– i els Samarra, Giménez, Arana, Llovera…
–Gasta també reputació de gran pescador. ¿On es pesquen les millors truites del país?
–La millor de totes és la del Madriu. N’he pescat de totes les maneres: amb canya, amb esparver, amb filetons i fins i tot a mà. Abans que ho prohibissin, és clar. Per cert, no he vist ningú que devorés truites amb més fruïció que Evaristo, el davanter del Barça. Se’n feia tips.
–Coneix com pocs la muntanya del país. Digui’ns-en algun secret.
–La pesca i la caça són excel.lents. Però res com els fruits del bosc: els gerds, les fragues, els nabius, les roselles, les dolcetes, la xicoia, l’enciam de roc, el de font… Deliciós. Però la naturalesa també pot ser cruel: jo he vist una àliga esperar que la cabra parís per robar-li un fill, endur-se’l i estimbar-lo des de 100 metres d’alçada. I un llamp travessar un home que s’havia refugiat sota d’un pi. Mai no ho feu. Ni tampoc prop d’una roca. Sempre en pla.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
