Escolto una entrevista que fan al sociòleg Manuel Castells i em quedo amb una frase: “El problema rau en inventar una altra manera de viure, perquè l’únic segur és que el passat és passat”. Comparteixo del tot aquesta opinió i penso que l’experiència de la crisi actual no hauria de ser altra que canviar el model en què vivim per un altre que sigui més humà. Però tal com van les coses, penso que una minoria minoritària –els poders fàctics– estan guanyant la batalla perquè, finalment, tot continuï com abans. Amb el que, teòricament, superarem la crisi econòmica actual, però encara serà més greu la crisi de valors que també existeix i de la qual ningú en parla.
Crear un nou model que impliqui un altra manera de viure es podria desenvolupar a través de quatre grans temes. El primer seria reforçar el progressisme a través de la solidaritat per protegir els més vulnerables i una igualtat en què ningú es quedi fora. La segona de les fites és la modernització. Modernitzar significa elaborar polítiques que permetin fer un món diferent i més just. No es tracta de ser de dretes o es- querres, sinó de justícia distributiva i modernització en el sentit d’una millor qualitat de vida, que no necessàriament passa per mantenir la societat de consum, sinó de compaginar productivitat real i dignificació de la persona, amb temps per la convivència que ara no existeix.
Tenir molt present que el passat és el passat i per tant hem de construir un nou present, en què la lluita de classes es transformi en una societat més equilibrada. Oblidem, finalment, el concepte de revolució i adoptem fins al límit el concepte de democràcia, perquè així sí que farem la revolució del segle XXI i no la dels inicis del XX. ¿Són possibles aquests canvis a casa nostra? Aquest es el debat que m’agradaria contemplar i no el que ara pateixo, veient repetir les velles formules de sempre.
Periodista. jarosell@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
