És difícil entendre moltes de les coses que passen en el control al Govern. Més encara, saber què faran els incontrolables. Perquè davant de tota negativa a una acció, s’hauria de presentar, com a reacció, una alternativa. Ara existeix un control d’un pressupost inexistent i qui ho fa pot ser incontrolable en les seves decisions. La crítica a una gestió –denegar un crèdit és una crítica a la proposta que es presenta– ha de tenir un fonament i una solució alternativa. Aquest cas no es dóna. És la negativa per la negació en un desig de fracturar el Govern, però sense saber veure que els perjudicats són la gent del país. Tal com van les coses, és difícil entendre què passaria si aquest Executiu desaparegués, perquè no es veu cap altra opció realment sòlida com a relleu.
Denegar partides culturals –el que va passar en el darrer Consell General– és estrangular el futur. Aconsellaria a qui va votar en aquest sentit que analitzi les propostes que ha presentat Angela Merkel, en què retalla un munt de partides, però deixa intactes i fins i tot incrementa les dedicades a l’educació i la investigació, per considerar que són clau en el creixement. És clar que Alemanya no és Andorra. Sobretot perquè uns tenen sempre previsions fetes i accions per executar i nosaltres depenem de la improvisació o la ruptura permanent per poder manar com abans sigui millor. Aquest mirar únicament el propi benefici i no el del país acabarà ofegant tothom. Repeteixo que ens hi juguem el destí, sense que ningú vulgui aportar cap visió d’Estat.
L’origen de la desigualtat que patim cada vegada amb més força no es troba en el joc de forces –en gran part, impulsades pel mercat i els poders fàctics–, sinó que té el seu origen en una manca de política i un excés de politiqueria barata i sense sentit. La representativitat no existeix, perquè es va diluint per la manca de decisions responsables.
Periodista. jarosell@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
