SALVÀ
- L’il.lusionista, Pere La Pera, a les instal.lacions del Prat del Roure, ahir. Foto: ORIOL LLAURADÓ
Pere La Pera es va endinsar en el món de l’il.lusionisme quan era petit i va anar perfeccionant al llarg dels anys. Actualment, compagina la feina com a funcionari amb les representacions dels seus espectacles.
–¿Com va començar la seva afició per aquest art?
–L’il.lusionisme ja m’agradava de petit però llavors estava limitat a la manipulació dels objectes per crear efectes. M’agradaven molt el Mag Andreu, el Tamarit i realment qualsevol que faci alguna cosa diferent. A mesura que passa el temps, he anat recorrent a altres instruments. Actualment, sóc l’únic mag professional del Principat, tot i que a Andorra hi ha molta afició per aquest art. Sé que hi ha molta gent que en el si de casa seva fa moltes coses i les fa realment bé. Jo encara em deixo il.lusionar per altres mags.
–En la seva professió, ¿hi ha instrument particularment difícils d’utilitzar?
–Tot els instruments són segurs. El més difícil de tot és fer participar el públic. Tot i això, sempre torno dels espectacles amb alguna anècdota. Per exemple, aquest cap de setmana estàvem a la comunió d’un nen. Vam posar el seu pare dins d’una caixa per crear la il.lusió que li clavàvem espases. El nen festejat s’ho va creure tant que es va posar a cridar.
–¿Els infants són els que més fàcilment es creuen una il.lusió?
–Realment no. Els menuts sempre busquen en quin punt els pots estar enganyant, tenen molta més curiositat i, encara que no vegin res, a vegades els sembla que ja saben tots els detalls del truc.
–¿Quins records té de la seva primera experiència com a mag dalt d’un escenari?
–Era una festa major d’un poble dels Pirineus; realment vaig tenir força acceptació, devia ser un poble de 12 persones i en van venir unes… 150. Em va carregar les piles. Per anar perfeccionant he hagut de fer un treball diari davant del mirall cada dia. A més, també he fet molta lectura.
–¿Percep si el públic s’avorreix?
–Sí, molt, es nota per la forma com aplaudeixen i miren. Veus la predisposició que tenen a participar. Quan vas muntant l’espectacle mires quines persones composen el públic i vas pensant qui seleccionaràs per pujar dalt de l’escenari. Però s’ha de tenir clar que s’ha de seguir actuant, fins i tot si algú t’aixafa un truc, has de saber com donar una contra.
–¿Vostè creu que s’han d’explicar els detalls d’un espectacle?
–En realitat, ja hi ha qui els explica per la televisió. S’ha de saber guardar els secrets. De tota manera, quan surt un espectacle de clowns, encara que sigui el que sempre ens ofereixen, si es fa bé continua fent riure.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
