La nit de Nadal, que tots celebrarem de manera força diferent, em recorda una frase de Walter Benjamin: «Tots els avisadors d’incendis de què Europa s’havia dotat no han funcionat». La meva salutació nadalenca als meus lectors serà molt simple i estarà basada en aquest pensament: ¡Que funcionin! Sí, no és el moment per als profetes, perquè no conec a ningú. Tampoc és l’hora dels tràgics melodramàtics, perquè no responen a la realitat de les coses. Menys per als il·luminats que diuen el que no practiquen. És el moment que funcionin les alarmes contra incendis, personals o col·lectius, públics o privats, d’unes o altres persones.
El camí de Nadal d’aquest any per a massa gent serà molt feixuc, mentre altres gaudiran d’unes jornades sense adonar-se –com canta el poeta– que el Nen Jesús del pessebre està plorant. El bou i la mula miren cap avall i el caganer no fa un altra cosa que complir amb l’ofici assignat, o sigui, cagar-la. El Nadal, que és una altra cosa, perquè mira a Betlem i no als grans temples, ha quedat emmudit per la discoteca de sorolls forts i sense sentit que ens fan sords a les realitats autèntiques. Si ens tapéssim les orelles i miréssim cap endins, potser sí que trobaríem la llum, que no seria la de Nadal, perquè aquesta només la té l’home en el seu interior i no li deixen treure, però si l’espelma necessària per il·luminar altres camins. Els personals com a primer pas per arribar als col·lectius. Potser així trobaríem l’estel que ara s’amaga entre els núvols de la indiferència i el sentiment que cadascú és important i la resta és cadasqual i ja s’apanyaran sols. La meva dedicatòria de Nadal aquest any no és altra que demanar que tinguin pa els que tenen fam i fam els que tenen pa. I com a nadala recordaria aquella cançó d’Atahualpa Yupanqui: «La nit la va fer Déu perquè l’home la guanyi, transitant per un somni, com si fos un carrer/ endevinant un poema que ningú mai va escriure»… I que seria un bon moment perquè ho féssim, nosaltres, ara, afegiria a la cançó.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
