PERIODISTA
jarosell@elperiodicdandorra.ad
En la petita història de la nostra vida, tots tenim un dia, o dos, uns quants en tot cas, que recordar per sempre i que ens ajuda a seguir vivint. No sempre el goig és l’avantsala de la felicitat i sí que el dolor arriba en certs casos a ser el pròleg de la benaurança. A la comèdia Después del caos d’Ilia Galán, apareix una escena que se situa en la pròpia línia del caos. És el moment en què el personatge diu: « Després del malson de la nit / la llum del somniat despertar / després del negre dolor de l’odi / de les seves espines / les roses que omplen com l’aroma de la felicitat l’amor». Per a la majoria de nosaltres avui és un dia més en la història dels dies. Per a uns altres és una jornada oberta a una nova vida, que pot tenir ombres, però que avui és llum.
El món no és altra cosa que una pel·lícula en blanc i negre –clarobscurs que il·luminen i enfosqueixen– en un moment en què triomfen els efectes especials i una tecnologia freda i sense cor. Difícil viure entre dues aigües, sobretot si aquestes es fan més lentes en la comoditat i el sentiment burgès més acusat.
Ara més que mai hem de saber atresorar la voluntat simbòlica del conjunt, l’amor per les persones, per les coses decorades que no pas decoratives, per un avantguardisme que vulgui mirar i veure el demà i amb una pinzellada revolucionada que faci possible canviar les coses caduques, per apostar de forma total per tot allò que sigui nou.
La vida segueix sempre. Hem de saber administrar i viure els seus temps. Els bons i els dolents, que també arriben quan menys t’ho esperes. Només ens salvarem dels últims en la mesura que sapiguem apreciar i gaudir dels primers. Per això, avui, pot ser un dia especial per a alguna persona i no es pot trencar aquest encís.
Deixem la rereguarda per a uns altres moments i abracem ara l’avantguarda.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
