- Raül González amb l’Esbart Santa Anna, quan tenia vuit anys. Foto: EL PERIÒDIC
President de l’INAF. Diu que, a casa i a l’escola, es portava bé i que les trastades les
feia quan estava amb els amics, voltant per Escaldes.
–¿Bon nen o més aviat trapella?
–Alguns dirien que era trapella, altres dirien que bon nen. Suposo que depèn del moment, del context…
–¿Qui ho diria, que era trapella?
–Els meus amics. A casa em portava bé,i a l’escola també.
–¿En recorda alguna, d’aquelles que es fan amb els amics?
–Recordo que, quan sortíem del col·le, teníem localitzada la furgoneta blava, que era la furgoneta dels donuts. Anàvem allà i preguntàvem si tenien algun donut caducat. ¡Sempre ens acabàvem emportant una bossa plena de donuts!
–Caducats.
–Quan l’home es despistava, mentre ens buscava els donuts caducats, alguna vegada n’havíem agafat algun de bo…
–Això millor no ho publico…
–No passa res. Eren coses de nens…
–¿Quins eren els seus jocs preferits?
–Amb els amics, anàvem al prat de darrere de la clínica Meritxell. Ens llançàvem amb cartrons, jugàvem a l’oest, a fer d’indis i vaquers…
–És d’Escaldes.
–Sí. Allà corríem, ens amagàvem, hi fèiem les nostres cabanes…
–¿Recorda algun conte o algun llibre?
–Més que contes, recordo els àlbums de cromos que regalaven amb els iogurts Danone.
–Aquells cromos que s’enganxaven amb cola.
–Sí, exacte. Vaig fer la col·lecció del Willy Fog (de la sèrie de dibuixos animats La vuelta al mundo de Willy Fog), de Jackie i Nuca, d’El libro gordo de Petete…
–¿Alguna pel·lícula que el marqués de petit?
–El planeta de los simios. Em sembla que en feien una sèrie.
–¿Li feia por?
–Em feia por, però me la mirava igualment. Al meu fill li passa el mateix. Potser té por mirant alguna cosa, però s’hi queda enganxat.
–¿Algun grup de música?
–Héroes del Silencio.
–¿Simplement se’ls escoltava o en va ser fan?
–En vaig ser fan: era del club oficial, rebia la revista Las líneas del kaos… Els admirava molt.
–¿I n’imitava l’estètica?
–No, no sóc d’estètiques, jo. Però sí que en tenia fotos a l’habitació.
–M’imagino que, d’adolescent, a Andorra ja hi havia prou oferta d’oci…
–Feia molt esport aleshores. Feia atletisme i no anava a les discoteques.
–A la foto el veiem vestit amb roba tradicional, amb la barretina i tot.
–És una foto amb l’Esbart Santa Anna. L’actuació de Festa Major.
–¿Va formar-ne part molts anys, de l’Esbart Santa Anna?
–Quatre anys, dels set als onze. Tenia amics que jugaven a futbol i em burxaven. Als onze anys vaig deixar l’Esbart i vaig començar amb el futbol.
–¿I l’atletisme?
–A partir dels tretze i fins als divuit. Llavors vaig anar a estudiar a fora i ho vaig deixar.
–¿Encara corre?
–Sí, però no té res a veure. Ara corro per afició. Faig alguna cursa de 10 quilòmetres i coses d’aquestes.
–S’acosta el Nadal. ¿Què li demanaria al Pare Noel o als Reis?
–Estem en un moment molt difícil. Els demanaria que a ningú no li falti la feina.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
