- Mandicó es compromet a resoldre un problema que s’arrossega des de fa un decenni H El candidat demòcrata qualifica la situació del Comú com a «difícil, però no alarmant», i es mostra preocupat pel futur laboral dels joves
A. L.
ANDORRA LA VELLA
- Josep Mandicó, entrevistat ahir al plató d’ATV per Àlex Lliteras Foto: TONY LARA
Es veia venir: l’entrevista al candidat de DA per Canillo, Josep Mandicó, es va saldar amb la nit més tediosa de la sèrie que es va estrenar ara fa una setmana amb aquell apassionant debat a tres entre Espot, Poussier i Dolsa. És clar que la culpa no és de Mandicó, sinó de la incapacitat del PS d’articular a Canillo una alternativa amb cara i ulls, ni que fos amb caràcter testimonial i per no donar el matx per perdut abans de saltar al terreny de joc. I això diu poc, ben poc d’un partit que es vol d’abast nacional. Ells sabran, però. El cas és que Mandicó, sense rival a la vista, es va prestar al massatge televisiu i va passar de puntetes pels temes que ha anat desgranant durant la campanya. Només cap al final, a l’hora dels projectes, va baixar al terreny dels fets concrets: va ser a compte de les escoles, aquesta obra de la Seu a la canillenca que –va reconèixer– forma part del debat polític des de fa un decenni però que ni ell mateix, en la seva etapa com a cònsol, ni el seu successor, Enric Casadevall, han sabut (o pogut) resoldre. Sembla que, ara sí, ha arribat l’hora de posar-hi fil a l’agulla, perquè «no és funcional» –va dir– «tenir nens i professors repartits en tres locals». El cert, però, és que no va saber explicar l’estat exacte de les negociacions amb la propietat dels terrenys, que va inquietar el personal reconeixent que hi ha «problemes» –¿quins, exactament?– i que va saldar l’afer a cop de voluntarisme: «Buscarem el millor lloc». Només faltaria.
En termes igualment voluntaristes es va referir al problema del transport públic. La pregunta, en aquest punt, és per què s’ha esperat fins ara a exigir un respecte escrupulós dels horaris establerts: ¿en quin país civilitzat cal estar palplantat a la parada des de mitja hora abans i fins mitja hora després, perquè no se sap mai? I en fi, la pregunta se l’hauria de fer Mandicó al seu predecessor. La resta de l’entrevista-massatge li va permetre al candidat i futur cònsol exhibir un molt lloable catàleg de bones intencions, des de les consignes d’austeritat que començaran amb una rebaixa del sou de cònsols i consellers, fins a la finalització del cadastre per «controlar apartaments i habitatges i que pagui tothom, no només els mateixos de sempre», l’aposta pel turisme de proximitat, la col·laboració amb l’Associació de Pagesos i l’obertura d’un taller perquè als xavals de 9 a 13 anys «no estiguin al carrer després de classe». Pur voluntarisme, com es veu. Ni una paraula sobre com pensa el comú eixugar els 15 milions d’endeutament que heretarà. Un situació financera –tocarien a 3.200 euros per canillenc censat, ara mateix– que va definir com a «difícil, però no alarmant». Més concloent es va mostrar Mandicó en el capítol social: al candidat li preocupa especialment el futur laboral del jovent, com és lògic. Però sorprèn que l’exemple que li vingui al cap sigui el dels joves canillencs que estudien «a Suïssa i Nova Zelanda», que probablement seran els que menys dificultats trobin a l’hora de fer el salt al món laboral. Pel que fa a les prestacions, i en la línia demòcrata, va ser clar: «Ajudarem qui ho necessita, però serem escrupolosos. I la millor manera d’ajudar qui ho necessita és reactivar l’economia i crear llocs de treball». Sí, ja. Però, ¿com ho pensa fer, això, exactament? Aquesta era la qüestió.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
