És obligat parlar de la violència de gènere i no perquè toqui fer-ho per la jornada dedicada a aquesta malaltia social, sinó perquè és un dels problemes més importants que avui dia tenim plantejats. He seguit totes les opinions sobre aquesta qüestió, llegit informes i analitzat estadístiques. Aquest volum d’informació en referma en dues qüestions perfectament diferenciades. Que la dona no té assolits encara els seus drets i és víctima d’una estructura que cal canviar, i que la violència domèstica és diferent segons la classe social de la dona i les conseqüències que això comporta.
Les classes menys benestants tenen molts més problemes de violència domèstica. Les altres també, però queden molt dissimulades per unes possibilitats econòmiques que poden amagar el que resulta evident. No crec que la violència es doni més en un cert tipus de dona, el que passa és que la més dèbil és a la que no li queda altre remei que demanar ajuda. Psicològicament el maltractament es pot donar en totes les classes, però les conseqüències són diferents i hauríem de saber apreciar aquesta distinció.
L’home acomodat, amb diners i la cultura del consum, violenta psicològicament a la dona donant-li un talonari per gastar i callar. Ella moltes vegades ho accepta i es guarda la seva tragèdia. No és just, però és real. La dona que no arriba a fi de mes, que contempla com el seu home té un seguit de vicis provocats massa vegades per les circumstàncies socials en què estan immersos, ha de saber aguantar i resignar-se, perquè no li queda altre remei, moltes vegades. La violència del qui no pot es mostra mes fàcilment que la d’aquell altre que té possibilitats econòmiques per resoldre situacions desagradables. Les estadístiques diuen el que diuen, però les realitats massa vegades són diferents al que la pròpia estadística pugui afirmar.
Penso que a casa nostra tenim moltes dones violentades, residents i no residents, andorranes i immigrants. La majoria calla i qui parla és perquè ja no té cap altra sortida. El problema és un mal social de primer ordre i que s’ha de veure amb realisme i no amb ulls convencionals.
jarosell@elperiodicdandorra.ad
Per a més informació consulti l’edició en paper.
