Areny es rebel·la i planta cara

• El socialdemòcrata va treure Gil del debat en demanar-li per les accions que la cap de llista d?UL (no) té a Naturlàndia
• Fins aleshores, havia esgrimit el llegat Pintat com a aval de la llista

A. L.
SANT JULIÀ DE LÒRIA

La candidata d’UL+DA, Montserrat Gil, i el cap de llista socialdemòcrata, Rossend Areny, a punt de llançar-se la cavalleria per sobre, als estudis d’ATV Foto: TONY LARA

El sentit comú i la història recent auguren una victòria per golejada d’Unió Laurediana, la candidatura que encapçala Montserrat Gil. Però contra tot pronòstic hi va haver debat, ahir. I tant que sí, i el  cap de llista socialdemòcrata, Rossend Areny, no només va sobreviure a uns inicis titubejants, sinó  que va ser capaç de recuperar la iniciativa cap al primer terç del round, li va agafar gust al tiqui taca i al joc d’atac, i va obligar l’exministra i ja exconsellera a replegar-se i llançar pilotes fora. Qui ens ho havia de dir de qui fa tot just mig any, en el debat de les Generals, es va cruspir viu Bruno Bartolomé i va deixar anar aquella gloriosa perla, allò que els dos anys de Govern socialdemòcrata havien constituït un «accident» en la història política del país. Ahir va fugir mentre va poder del cos a cos, de les enormitats i del to crispat que el març van estar a punt de costar-li un disgust. I potser ara se’n penedeix, aquesta és una altra.

Al llarg de tot el debat, Gil va esgrimir com a aval principal, gairebé únic, la feina feta durant les dues legislatures de Josep Pintat, des de la reducció de l’endeutament de 20 a 17 milions fins a la inversió, que va xifrar en 60 milions, cal suposar que incloent-hi Naturalàndia. I aquí és quan se li va començar a tòrcer la nit: com estava cantat, Areny va atacar per aquest flanc, amb la coneguda oposició socialdemòcrata al parc temàtic. «¿Vostè hi veu potencial, oi, en Naturlàndia?», li va deixar anar. «Hi crec molt, sí», va respondre Gil. «¿Doncs ens pot dir quantes accions en té?» Al més pur estil Pujol, Gil va determinar que aquella pregunta no tocava. «Doncs ja li respondré jo: no en té cap acció. Ni vostè ni ningú de la seva família», va ser l’estocada final d’Areny. Va ser un cop baix, és veritat, que va hipotecar la resta del debat. Fins al punt que ja cap al final, l’exconsellera, que ho tenia al pap, no va poder més: «M’ha dolgut, venint de vostè. Però si no tinc accions de Naturlàndia, és per la meva situació econòmica; no perquè no hi cregui». De res va servir un dèbil contraatac a compte dels 300 accionistes a qui, segons ella, havia faltat Areny al respecte amb aquella interpel·lació. El mal ja estava fet. Val a dir que la candidata també va llançar el seu dardet, quan li va semblar «poquet» que Areny faci només dos anys que exerceix com a professor a la parròquia. «Sóc tan lauredià com vostè», es va sentir obligat a dir, per si un cas.

L’altre punt de fricció van ser, naturalment, les escoles dels Horts del Riu. Per primera vegada va semblar –ep, ho va semblar– que la candidata d’UL admetia la possibilitat que les escoles no s’hi acabin aixecant, com el PS predica des de fa anys. També aquí va ser Areny incisiu. I amb insinuacions greus que hauria d’haver provat –a compte d’unes permutes per als terrenys de la carretera, permutes segons ell «estranyes» i que «com a mínim, fan pudor»– però que en qualsevol cas Gil no va refutar. Sí que va atinar a jugar la basa del gènere –«Vull ser la primera dona cònsol de la parròquia»– però la veritat és que a aquelles alçades de la nit quedaven molt lluny els –per a ella– prometedors inicis, quan va retratar un Areny un pèl passerell a compte ara de la revisió de la llei de Finances comunals i del sostre d’endeutament, que s’aprovarà –sembla–  la pròxima reunió de cònsols i que el socialdemòcrata s’havia encaparrat a atacar.
Per moments va semblar que l’un i l’altra visquessin en parròquies diferents: sobretot, quan Gil defensava sense gaire entusiasme que Sant Julià s’ha convertit en referència turística «tot l’any», i Areny constatava l’estat catatònic del comerç local. Debat distret i revelador, en fi, com estan resultant fins ara i per a sorpresa de molts aquestes comunals, i sobretot sorprenent, perquè un (aparent) pes ploma com Areny va plantar cara a una política bregada en mil batalles com ho és la candidata d’UL. El destí sembla que està escrit, però la decisió final és en mans dels lauredians. Només faltaria.

Per a més informació consulti l’edició en paper.