- Olga Arru, ex jugadors del VPC femení i ara la número sis de la candidatura de CD’O Foto: EL PERIÒDIC
Olga Arru (Andorra la Vella, 1982) és una de les cinc dones de la candidatura de CD’O que lidera Enric Dolsa, possiblement la que té més membres del sexe femení. Arru també pot ser coneguda per a vostès jugar al VPC femení, ballar a l’Esbart Sant Romà o com a professora.
–Amb tantes coses que fa no sé si pensar que és vostè multidisciplinar o indecisa.
-Sóc un cul inquiet i ambiciosa. Sembla que em costa dir que no.
–Com diu l’anunci, és vostè el prototipus perfecte de JASP.
–Això diuen, sí. A vegades crec que puc amb tot i haig d’anar triant.
–¿Per això s’ha vist obligada a deixar l’esport de l’oval?
–Sí, he fet un kit-kat. Tinc un ball a l’abril que em treu moltes hores d’entrenament i totes dues activitats són antagonistes. Després tornaré amb les noies del rugbi per jugar l’Europeu de sevens perquè la veritat és que el trobo mooooooolt a faltar. A més m’agrada fer esport a diari, t’ajuda a pensar millor i el recurs és anar al gimnàs, però és molt avorrit.
–També trobarà a faltar el tercer temps…
–¡En el món polític també hi ha tercer temps! La millor manera d’unir és trobar-nos després de la feina, reforça les amistats.
–¿I ara què li ha picat per fer política?
–He estat contrària a fer-ho però al final m’he adonat que amb la meva butlleta a l’urna no hi ha prou. Hi ha qui diu: «No m’agrada qui dirigeix i no puc fer res». Jo sí que crec que es pot.
–¿VPC i CD’O només s’assemblen perquè son sigles?
–Són dos grups de treball, dues il·lusions i dues metes per a mi. Però no relacionem esport amb política.
–L’ACO fuig de debats polítics… ¿L’aconseguiran placar?
–Esperem que sí perquè el món polític mereix un diàleg.
–¿El món polític té també joc soterrani?
–Uf! És una cosa que aprens ràpid. Com tinc zero interessos intento fer les coses bé i sempre s’encarreguen d’atacar-te amb cops personals.
–¿I masclisme?
–No, això no.
–¿Si aguanta els atacs estarem més a prop de tenir la primera cap de Govern de la història?
–Jajaja, qui sap. És molt positiu que les dones hàgim guanyat protagonisme. L’evolució en els últims 50 anys és molt bona. Ara tenim més formació i accés als alts càrrecs.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
