- Foto:
El debat de les xifres no és el més important, perquè confon deliberadament l’instrument amb el fi. Per això és important no utilitzar la propaganda de les xifres per a cap altra finalitat que no sigui l’interès del país. Els resultats electorals són el millor dels exemples. Per un costat demostren invalidesa de la validesa de les enquestes que es practiquen al país. Ningú s’ho esperava! És la frase que encara ara es pronuncia. Comprovo, una vegada més, que el meu escepticisme en aquesta matèria és prou lògic, si atenem al que es diu i finalment passa. De la mateixa manera que abans tenia dubtes amb el que es deia, ara tinc també molts dubtes sobre aquestes xifres, de les que es podria fer lectures molt diverses per arribar a resultats molt concrets. Però no és aquest el tema que em preocupa.
Estar en l’esdeveniment i en el pensament en el curt temps de l’acció viscuda i en el llarg camí de l’explicació futura és el que importa. S’ha trencat la cultura de l’indiferència. Ara el que toca és recuperar la política autèntica, deixar que callin les campanes o que la soneria sigui la de totes al mateix temps, anunciant la bona nova de la participació ciutadana en la vida pública. Però no únicament en període electoral, sinó la resta del temps. Tenim més de mil raons perquè la gent/ciutadans s’organitzin.
És hora de no sacrificar l’essencial per l’urgent, ni l’autenticitat al màrqueting del moment. Els guanyadors electorals tenen un xec en blanc que han de saber administrar en interès de tots. Al poder fer sense problemes el que vulguin passen a ser esclaus de la seva pròpia responsabilitat que, per aquest motiu, serà personal i intransferible. Poden fer la gran reforma o quedar-se en una repassada i millora d’imatge. Naturalment esperem el primer i no ens agradaria el segon.
A partir de la pregunta, ¿quina societat volem construir? És quan hem de tenir resposta a un programa que atengui a tots. La feina no és fàcil perquè ha de respondre a tres grans instruments d’influència: La mundialització econòmica que ens fa dependre de la resta del món i no únicament de nosaltres, amb la càrrega de responsabilitats que això comporta i el trencament de molts esquemes establerts al llarg dels anys i que ara no tenen validesa. Tots tenim accés al joc de la riquesa, però la desigualtat i la pobresa regna sobre la resta dels problemes. Volem donar pas a la modernitat i en canvi forcem una ruptura amb la cohesió social. Defensem l’obertura al món al mateix temps que seguim especulant amb unes identitats algunes de les quals estan totalment obsoletes. Demanem la corresponsabilitat i seguim contemplant un capitalisme de casino.
El segon dels blocs és la lluita de l’estat social enfront del liberalisme a cegues. Reitero que aquesta crisi ha de servir d’experiència per a no tornar a caure en els mateixos errors. Comprovo en canvi que el llenguatge és diferent segons els destinataris. Amb la força de les xifres es pot canviar la tendència, si de veritat es vol.
Així arribem al tercer dels pressupostos. Si fins ara existia la debilitat política a moltes alternatives, no és aquest el cas en l’actual moment. Tenim que canviar la debilitat per la força en el sentit de donar resposta a un corol·lari del tot concloent. Allò que convé, si es pot fer, s’ha de fer. Sense cap altra excusa. Ens trobem en els moments actuals en aquella sentència profètica de Bertold Brecht dels «processos darrera dels processos» per arribar a un fi que no és altre que el país de tots i per a tots.
jarosell@elperiodicdandorra.ad
Per a més informació consulti l’edició en paper.
