- Convergència presenta Àlex Moga com a nou candidat per mantenir el govern municipal de la capital
EL PERIÒDIC
VIELLA
- Imatge del centre de Viella, capital de la Vall d’Aran Foto: EL PERIÒDIC
Cap dels dos alcaldes que Viella ha tingut aquest mandatcom a conseqüència d’un pacte entre PP i Convergència Democràtica Aranesa, Josep Calbetó i Pau Perdices, repetiran. El que sí que repetirà candidat serà Unitat d’Aran (UA). Joan Riu, tot i estar imputat dins d’una operació contra presumptes irregularitats urbanístiques a la Val d’Aran, es presentarà per tercera vegada consecutiva. El gran protagonista dels pròxims quatre anys serà l’Estatut aranès. Qui acabi sent alcalde s’haurà d’enfrontar a reivindicacions històriques com la reobertura de l’estació de La Tuca, la millora de la N-230 al seu pas per l’Aran o la reobertura del vell túnel de Viella.
La legislatura començava amb un pacte entre CDA (Pau Perdices) i PP (Josep Calbetó). L’acord entre Calbetó i Perdices contemplava l’alcaldia pel regidor popular els dos primers anys de legislatura i el càrrec pel convergent els dos darrers anys. D’aquesta manera Calbetó tornava a l’alcaldia que ja havia ocupat anys enrere com a membre d’Unió Democràtica Aranesa, partit adscrit a Unió Democràtica de Catalunya. Aquest pacte deixava la formació Unitat d’Aran, vinculada al PSC, a l’oposició tot i ser la força més votada.
Josep Calbetó va començar la legislatura amb el gran repte de la reobertura de l’estació d’esquí de la Tuca. Aquestes instal·lacions havien d’anar acompanyades de 562 noves vivendes, 114 de protecció oficial. Passats aquests quatre anys el complex hivernal segueix abandonat.
Una altra gran obra que es va trobar sobre la taula Calbetó va ser l’entrada en funcionament del nou túnel de Viella. L’obra es va inaugurar i la reivindicació que segueixen fent totes les forces polítiques de la Vall d’Aran és la remodelació del vell túnel per vehicles pesats i la millora de la N-230.
Cada cop que hi ha un accident de camió en aquest tram de carretera es senten veus de totes les formacions polítiques amb representació a l’Aran demanant la millora urgent d’aquest tram de via. El mal estat de la carretera fa que hi hagi reiterats accidents de camió.
El convergent Pau Perdices és convertia a l’abril del 2009 en nou alcalde del municipi de Viella en compliment de pacte de legislatura entre les formacions de CDA i PP. Pel que fa a les línies de govern, Perdices és va marcar ajudar als més desfavorits com els que no tenen un habitatge digne o un lloc de treball. Durant la legislatura s’han construït al municipi 38 pisos de protecció oficial, pocs segons l’oposició.
Les prioritats per Perdices han estat potenciar la vivenda social, la pràctica esportiva, les noves tecnologies, les polítiques socials i la participació ciutadana. Reactivar el turisme a l’Aran, reobrir l’estació d’esquí de La Tuca i vetllar per la millora de la N-230 entre el túnel de Vielha i la localitat van ser altres de les prioritats de legislatura que Perdices es va marcar.
De tots aquestes propostes les que s’han materialitzat són la feina feta en matèria d’habitatge i pisos de protecció social, l’impuls que ha donat el municipi en matèria esportiva amb la construcció i millora de diferents equipaments i la potenciació i dinamització del comerç i l’industria de la zona. L’equip de govern de Perdices està treballant en un projecte econòmic i turístic descentralitzador. Aquest projecte el tirarà endavant el nou candidat de CDA, Àlex Moga, en cas d’arribar a l’alcaldia aranesa.
la imputació de riu / La polèmica va arribar a l’Aran al novembre del 2010 amb la imputació de Joan Riu (UA) dins d’una operació de la Guàrdia Civil contra presumptes irregularitats urbanístiques. Riu en tot moment ha dit que té ‘’la consciència tranquil·la’ malgrat la seva imputació per un presumpte delicte de prevaricació en la promoció de construccions il·legals en sòl rústic de protecció especial a Val d’Aran. En total han estat imputades 41 persones, la majoria constructors i promotors que presumptament no tenien llicències d’obra municipal i d’altres permisos necessaris per edificar.
Joan Riu es mostrava sorprès per «la desproporció que existeix entre el tractament judicial sobre aquest fet en comparació d’altres successos ocorreguts anteriorment en la Val d’Aran, on la política, el negoci i l’intercanvi de favors s’han barrejat de manera impúdica». I Pau Perdices, rebutjava fer declaracions sobre el cas.
Tot i la imputació UA ha designat, per tercera vegada, a Joan Riu com a candidat a l’alcaldia de Vielha. Riu ha dit que ‘’hi ha moltes possibilitats” que aconsegueixi l’alcaldia. El candidat d’Unitat d’Aran ha dit que es compromet a promoure la construcció d’habitatges socials i potenciar serveis com la guarderia i la millora de centres docents. Joan Riu ha afirmat que en el seu programa electoral tindran especial èmfasi els temes socials. Pensa que s’hagués pogut fer més en matèria d’habitatge.
l’enimga d’ero / Mentre Joan Riu repeteix de candidat per UA, Pau Perdices i Josep Calbetó no seguiran. El candidat a l’alcaldia per CDA serà Àlex Moga i pel PP, Joaquín Puente. Però la novetat en aquestes eleccions podria ser la presència d’una nova formació: Esquerra Republicana Occitana (ERO) vinculada a Esquerra Republicana de Catalunya. ICV fa quatre anys és va quedar a les portes d’aconseguir un regidor per Viella.
El que hauran de votar els electors serà la renovació front l’experiència. CDA presenta el jove nacionalista aranès, Àlex Moga, regidor durant aquests quatre anys a l’Ajuntament i UA tornarà a presentar a l’històric Joan Riu, qui ja havia estat alcalde entre 2003-2007.
Entri qui entri com alcalde a l’Ajuntament de Viella és trobarà projectes per resoldre de la passada legislatura com la reobertura de l’estació de La Tuca, la millora de la N-230 al seu pas per Viella o la obertura als camions del túnel vell de Viella.
estatut aranès / El gran protagonista dels pròxims quatre anys serà l’Estatut aranès. Tots els grups polítics aranesos van consensuar l’any 2010 una nova Llei d’Aran que ara es col portar al Parlament de Catalunya. Es vol revisar i ampliar l’Estatut de 1990, definir les competències del Govern aranès i aconseguir el reconeixement nacional propi de l’Aran. Totes les formacions estan d’acord en la llei consensuada però no en la manera de negociar-la.
Unitat d’Aran és partidari d’una negociació bilateral però amb via parlamentària i Convergència Democràtica Aranesa confia en les relacions bilaterals estrictes. Per tots és una prioritat pels propers quatre anys.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
