L’actualitat del temps fica damunt la taula un munt de qüestions que afecten a tots, als ciutadans de a peu amb major mesura, en que la relació causa i efecte no queda gens explicada. Això deixa veure de manera transparent els fils decisoris de la societat privilegiada i la seva influència en la massa ciutadana. Si el fenomen el traslladem a casa nostra, el problema pot explicar moltes de les coses que ens estan passant.

En primer lloc assistim a una revolta cívica en els països africans i de manera molt especial en les nacions principals productores de petroli. Són països amb tant potencial de recursos que si esternuden Occident agafa un constipat. A la vegada són tots ells autàrquics, el que vol dir que el poder i la riquesa es troba en poques mans, però aquestes són immensament riques. El ciutadà, davant aquesta injustícia que ha patit molts anys, es rebel·la i el poder utilitza la violència –cas de Líbia– per apagar la revolta. Els països presumptament democràtics parlen molt fins el moment, però poca cosa real. Qui mana assegura el seu estatus i la resta ja es veurà, podria ser la conclusió. Meditem el que pot passar entre nosaltres.

Les forces econòmiques globals davant l’augment del preu del petroli anuncien un augment dels tipus d’interès i la reacció immediata és que abans que la predicció es faci l’euríbor puja en qüestió d’hores. La majoria sortirà perjudicada però altres, en canvi, poden tenir d’immediat beneficis. ¿Quins? Aquells que als mercats mundials dels carburants van comprar fa tres mesos a un preu que és ara molt més gran, trepen benefici immediat, sense que la relació causa/efecte es produeixi perquè comercien amb uns estocs que ja estaven comprats i es tenien. Conclusió: les grans companyies obtenen beneficis ja abans d’hora i en canvi el ciutadà comenta a pagar les conseqüències. A nivells concrets potser podríem buscar molts altres exemples.

Podria seguir. Però ja tenim prou. No descarto nous capítols.

Per a més informació consulti l’edició en paper.