Que la societat civil reaccioni davant de la crisi que estem patint és molt important. Que hagi esperat tant de temps no deixa de ser una paradoxa. Però mai és tard quan la decisió arriba, encara que la majoria de les vegades arribi tard. Dic això perquè trobo excel·lent que la Cambra de Comerç, la CEA i l’EFA s’uneixin per presentar un programa de salvament econòmic a través del diagnòstic que fan conjuntament. És més que normal que partits i grups polítics vulguin fer seves les conclusions, sempre i quan aportin quelcom més que només aquest estudi. Seria finalment fantàstic que el diagnòstic sàpiga ser global, el que vol dir que es fixi en el conjunt dels país i no en sectors concrets. De ser així la feina estarà ben feta.

Fa molt temps que parlo de la responsabilitat privada en els afers del país i en les circumstàncies actuals. Observo que existeix un principi d’acord, però nul·la resolució a l’hora de ficar fil a l’agulla i fer la feina com cal. ¿Com cal fer la feina? Només necessitem examinar els informes que es fan a nivell europeu i traslladar el problema a les necessitats del país. Els murs de contenció es comencen a trencar i ho fan per la part més feble. És com una mena de d’esgarriament que s’inicia en les famílies i en els nivells més baixos de la societat i puja esglaonadament fins a les capes superiors. La qüestió social sempre arriba més tard que la econòmica i en aquest instant mana tant una part com l’altra. Un pla d’acció global requereix l’equilibri de les parts econòmiques i socials i en tercer lloc una anàlisis de rendibilitat final. Al meu poble es diu: «ens escalfem tots o fotem puntada a l’estufa». És el que hem de tenir present. Entendre la vida no com un intercanvi de talent –que també fa falta– sinó a alhora de treball, coneixement, esforç i tenacitat de tots amb tots. En cas contrari serà un gran casino en el que els daus estaran marcats.

Periodista

Per a més informació consulti l’edició en paper.