M’arriva un comentari en el que es critica el meu enfoc sobre l’aspecte negatiu que tinc per les coses del passat i la crítica permanent als conservadors. Agraeixo les indicacions, però penso que no són del tot certes moltes de les afirmacions que m’assignen. No estic en contra del passat. Només atenent la història –la veritable i no el relat escapçat– podem entendre la situació actual i preveure quin serà el nostre futur, si sabem no caure en experiències anteriors que van donar mal resultat. Aquest afany de conèixer el viscut per analitzar el present ens porta a variar l’òptica del realisme i deformar-la. Ara mateix i amb les experiències del moment electoral que vivim, no valen les trampes, ni les dreceres pots-modernes per entendre el que passa. D’allò que vam viure surt el present i de la seva descripció i comprensió podem fabricar el futur.

Seguint aquest concepte no és fàcil endevinar que la situació actual ha estat motivat per un cruel, inhumà, insuportable i vil missatge exageradament particular i egoista. Es volen defensar unes postures caduques que han portat al món on ens trobem. La necessitat de reinventar el capitalisme és de tot punt necessari, però ja s’encarreguen els adinerats de sempre a marcar el terreny en el què s’ha de jugar i deixen de racó els impulsos de la creativitat i l’afirmació individual de les persones. Ho fan en el moment precís en què el ciutadà surt al carrer a demanar només que es respecti la seva dignitat humana i, com a conseqüència, es legitimi per tal de poder assegurar un sistema econòmic que sigui un capitalisme humanitzat.

És el moment de desfer el determinisme de la perversa fórmula: estabilitat igual a democràcia. Primer perquè l’estabilitat és feble avui dia i això comporta una degradació democràtica. Fins ara hem fet massa poc i, el que és pitjor, massa tard. Potser ara amb els nous aires electorals puguin canviar els vents. Tinc el meus dubtes.

jarosell@elperiodicdandorra.ad

Per a més informació consulti l’edició en paper.