Els darrers fets internacionals posen en el primer capítol de l’actualitat la importància de la gent com a element de la col·lectivitat. Hem passat del despotisme il·lustrat ala participació directa del ciutadà en les decisions que l’afecten. El pas és important. Te però un problema: el temps que pot mantenir aquesta influència enfrontada als interessos generals de les corrents de poder. Tot el que hem viscut és positiu. Caldrà veure si ho sabem mantenir. L’incògnita de futur és latent, ara més que mai. No es tracta d’escriure un moviment episòdic en uns esdeveniments que han commogut el món. El que de veritat importa és fer història i aconseguir que, finalment, el ciutadà tingui veu i poder no únicament en unes eleccions, sinó davant de les injustícies que es produeixen. No importa tant lamdemocràcia final, sinó el camí per aconseguir aquest objectiu i el capítol final del seu assentament.

Tot això ho penso a nivell domèstic. O sigui a casa nostra. Tots els moviments que es fan ara mateix es promouen en sectors molt concrets i amb objectius definits. El ciutadà segueix sense expressar el que vol, perquè el seu desencís resulta evident de fa molt temps. Demanaria a tots els que preparen el seu missatge electoral que escoltin el carrer. A tots i no únicament als que voten. Que ho facin a nivell de país, malgrat no oblidin els seus condicionants locals. En la mesura que sapiguem ser globals partint del localisme, sabrem ser país. Sé que el comentari és fàcil i pot semblar poc transcendent, però és l’aroma que fa possible un contingut. En política es parteix de l’indefinible, però no de la indefinició.

Per a més informació consulti l’edició en paper.