JOSEP ANTON ROSELL I PUJOL // Periodista

No sé si a vostès els passa el mateix, però a mi el rebre a cada moment un missatge repetit i que fa molt temps que sona em provoca cansament i rebuig. El meu Nadal, per exemple, hagués estat molt més feliç si el missatge de TV-3 s’hagués prodigat menys. Ara mateix ja no el puc suportar, entre d’altres coses perquè el Nadal ja ha passat. Aquesta repetició –ho dic sense malicia– només pot respondre a que molts de TV-3 estan contents amb el nou Govern nascut en aquestes festes.

A casa nostra ens passa igual. Llums de Nadal s’avancen en el temps i es retarden. Algunes ja no es toquen d’un any per altre. A nivell polític la cosa és pitjor. No parem d’escoltar el mateix discurs. És com pujar al tren d’un projecte retardat i que, com a conseqüència, arribarà tard irremissiblement. El nostre ferrocarril polític fa molt temps que pateix robatoris de material/projectes que no deixen avançar, o accidents a catenària que han de subministrar l’energia necessària perquè el comboi polític de reactivació avanci.

Es diu sempre el mateix, el sermó polític està caduc i les paraules cada vegada tenen menys importància. Són com ara les rebaixes, es ven país com si es tractés de renovar les existències que, en aquest cas, no existeixen, perquè no es deixen crear. La veritat és que utilitzant el penós anunci de TV-3, «aquest Nadal jo no estic content» pel que fa a l’interès i futur del país. Caldrà pujar amb les minses forces que tenim el gener i veure que és el que passa a mesura que el sol fa créixer el llum del dia i tinguem que avançar un horari públic que fa molt temps que va retardat. Ara m’adono que el meu missatge també fa dies que es repetitiu. Demano perdó, però és que no queda altre remei mentre no s’ajustin les velocitats a les necessitats per no seguir arribant retardats. Vivim en una societat de comportaments patètics en el que la ciutadania s’esta desclassant per culpa d’una minoria minoritària que no sabria explicar ben bé a qui representa, malgrat que els respecto.

Per a més informació consulti l’edició en paper.

JOSEP ANTON ROSELL I PUJOL // Periodista

No sé si a vostès els passa el mateix, però a mi el rebre a cada moment un missatge repetit i que fa molt temps que sona em provoca cansament i rebuig. El meu Nadal, per exemple, hagués estat molt més feliç si el missatge de TV-3 s’hagués prodigat menys. Ara mateix ja no el puc suportar, entre d’altres coses perquè el Nadal ja ha passat. Aquesta repetició –ho dic sense malicia– només pot respondre a que molts de TV-3 estan contents amb el nou Govern nascut en aquestes festes.

A casa nostra ens passa igual. Llums de Nadal s’avancen en el temps i es retarden. Algunes ja no es toquen d’un any per altre. A nivell polític la cosa és pitjor. No parem d’escoltar el mateix discurs. És com pujar al tren d’un projecte retardat i que, com a conseqüència, arribarà tard irremissiblement. El nostre ferrocarril polític fa molt temps que pateix robatoris de material/projectes que no deixen avançar, o accidents a catenària que han de subministrar l’energia necessària perquè el comboi polític de reactivació avanci.

Es diu sempre el mateix, el sermó polític està caduc i les paraules cada vegada tenen menys importància. Són com ara les rebaixes, es ven país com si es tractés de renovar les existències que, en aquest cas, no existeixen, perquè no es deixen crear. La veritat és que utilitzant el penós anunci de TV-3, «aquest Nadal jo no estic content» pel que fa a l’interès i futur del país. Caldrà pujar amb les minses forces que tenim el gener i veure que és el que passa a mesura que el sol fa créixer el llum del dia i tinguem que avançar un horari públic que fa molt temps que va retardat. Ara m’adono que el meu missatge també fa dies que es repetitiu. Demano perdó, però és que no queda altre remei mentre no s’ajustin les velocitats a les necessitats per no seguir arribant retardats. Vivim en una societat de comportaments patètics en el que la ciutadania s’esta desclassant per culpa d’una minoria minoritària que no sabria explicar ben bé a qui representa, malgrat que els respecto.

Per a més informació consulti l’edició en paper.

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu