- Foto:
El cap de setmana passat vaig parlar amb força persones, algunes d’elles amb rellevants qualificacions professionals en l’àrea de les finances nacionals i internacionals. Totes elles auguraven que si les forces polítiques gregues partidàries de sortir-se de l’euro guanyaven les eleccions a Grècia, el dilluns es deslligaria una tempesta econòmica de conseqüències imprevisibles. Per contra, si el votant grec optava per la sensatesa i votava als mateixos partits polítics que l’han portat al desastre -conservadors i socialistes- això suposaria un respir i es notaria a la Borsa. Escric aquestes línies després de les eleccions, i no s’ha deslligat un desastre, però tampoc s’observa la més lleu millorança.
Començo a sospitar que ningú no sap res. Ni els analistes, ni les fines i elegants agències de qualificació que juguen a la por, ni Hollande, ni tan sols Merkel. Obama serà el primer que sàpiga quina és l’evolució de la tempesta, però li informaran que hi ha pedra uns segons després que sobre els mercats caiguin trossos de gel com a còdols de riu, perquè Obama i els seus assessors ignoren si va a caure calamarsa, i quan caldrà posar-se sota coberta.
Ja només falta que aparegui el ximple contemporani explicant que això és una conspiració d’una colla de banquers i multimilionaris, que s’han reunit en un iot per retorçar-li el braç al món. Com si en el despropòsit de Lehman Brothers, que va accelerar el que semblava inevitable, no s’haguessin portat per davant això que els germans Quintero anomenaven gent principal, o sigui, anomenen «amos del món».
L’espantós no és que anem en un vehicle costa avall i sense frens, el terrorífic és que ningú es posa al volant, perquè ningú sap quin és el traçat de la carretera. H
Periodista
Per a més informació consulti l’edició en paper.
