PERIODISTA
Els esdeveniments polítics i econòmics s’acumulen de manera que és molt complicat un seguiment i una valoració que no se surtin dels cànons justos i de la decència de tot pensament lliure. Com els vaig anunciar fa bastants dies, s’ha produït l’absolució del jutge Baltasar Garzón en el judici pels crims del franquisme, el que salva els tribunals del pitjor dels desprestigis però que no salva el magistrat de la condemna anterior a l’expulsió per onze anys, llevat que el recurs entaulat es resolgués amb rapidesa i de forma favorable per al condemnat.
D’altra banda, la declaració judicial del gendre del Rey d’Espanya, Iñaki Urdangarin, ha posat el cas roent i també ha tingut un efecte paral·lel, que és el distreure l’atenció d’altres casos gravíssims de corrupció del territori espanyol, alguns d’ells vinculats a les dues administracions autonòmiques preferides pel gendre del monarca. És molt curiosa aquesta fúria de l’extrema dreta contra el marit de la infanta i aquesta benevolència de la mateixa amb altres casos de corrupció.
Tot succeeix alhora que la situació de l’economia s’entenebreix cada vegada més, ara com a conseqüència del coneixement dels termes exactes del dèficit del 2011, el famós 8,51%.
Té raó la dreta quan tira culpes a l’anterior Govern del partit socialista, i la perd quan s’oblida que la major part d’aquest dèficit ve de les autonomies que ella, la mateixa dreta, controla, i oblida també que tot anirà de mal en pitjor al compàs de la política d’ultraretallades de l’actual Govern, que pot deixar a Espanya en uns pocs mesos als peus de tots els cavalls.
Trist país el que es mou dins del trinomi Dèficit / Garzón / Urdangarin, aquesta espècie de trident ple de significats i en el qual només la dent Garzón ens col·loca en la tirada de la decència i de l’esperança. Pobre país aquest que veu allunyar cada vegada més aquesta esperança somiada.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
