- Jordi Casamajor conserva la mirada i el somriure de quan era petit. Foto: EL PERIÒDIC
–¿Era bon nen o més aviat trapella?
–Crec que més aviat era bon nen.
–¿No va fer mai cap trastada?
–Sí, però només de les que són sanes, de les que s’han de fer.
–¿Com ara?
–Me’n recordo d’una de bastant dolenta… Al costat de casa hi havia l’hort de la veïna i hi plantava carbasses. Una vegada vaig agafar una xeringa amb aiguarràs i la vaig injectar a les carbasses. En dos dies, les carbasses van passar de ser grans i maques a estar resseques i cremades!
–¿Li va arribar a explicar?
–No, mai.
–¿A què li agradava jugar?
–M’agradava molt dibuixar. D’esport no en feia cap.
–Una activitat solitària.
–Tenia amics, però és cert que era bastant solitari i a vegades preferia quedar-me a casa dibuixant que no pas sortir a jugar.
–¿I a l’escola, a l’hora del pati?
–Al cole hi havia un pati molt gran amb sorra i, a l’hora del pati, m’agradava fer boles amb sorra i trastejar coses amb fang, palletes, fustetes i coses d’aquestes.
–¿Era un bon alumne?
–Normal, de la ratlla del 6, que aleshores era un «bé». Amb algun suspens i també algun notable.
–M’imagino que el que millor se li donava era el dibuix.
–Sí, i tot el que eren les lletres.
–¿Els mestres li van potenciar el talent?
–No especialment, que jo recordi.
–¿Va ser difícil prendre la decisió de dedicar-se a l’Art?
–Belles Arts és l’única opció que vaig posar quan vaig fer la Selectivitat. M’aconsellaven que posés alguna altra opció, però jo ho tenia molt clar: o feia Belles Arts o no feia res.
–¿Algun conte que el marqués de petit? ¿Algun còmic?
–L’orella escapçada de Tintin. Hi surt un fetitxe que està relacionat amb l’art africà i primitiu que a mi m’agrada. Això és el que més recordo. També m’agradava l’Astèrix, però marcar-me, em va marcar aquesta història del Tintin, per l’ambient, per la temàtica… Per la imatge d’aquesta figureta màgica, ancestral, que té relació amb els tresors, amb la tribu…
–¿Creu que aquesta imatge del fetitxe ha influenciat posteriorment la seva obra?
–Alguna cosa al subconscient pot haver quedat, però de manera conscient, no. Tot i que crec que la infantesa és la base de l’adult. O sigui, que m’imagino que sí, que alguna cosa hi ha.
-¿Li agradaven els dibuixos animats?
–Sí, m’agradaven, però a la meva època tampoc no en feien tants… El Marco, la Heidi, el Banner y Flappy… El Mazinger Z és el que més m’agradava.
–¿D’adolescent va sortir més?
–Sí, i tant! Vaig sortir bastant. Vaig trobar una colla amb la que m’hi sentia bastant bé i, a més, tocava la bateria en un grup de música que, al principi, es deia Disturbis. Primer era un grup molt rocker. Després vam fer rock progressiu i més endavant ens vam passar al jazz.
–¿Algun grup que els inspirés?
–El nostre grup rocker de referència era, sens dubte, Iron Maiden, no pel heavy metal, sinó per la seva qualitat musical. Nosaltres el que volíem era fer bona música. Vam estudiar al Taller de Músics i ens vam perfeccionar.
–¿Li agradaven les caràtules d’Iron Maiden?
–M’encantaven.
–Avui en dia, ¿els mestres ajuden els nens a desenvolupar la seva creativitat?
–Aquesta és la meva feina!
Per a més informació consulti l’edició en paper.
