Dos anys del Banc d’Aliments

Al febrer de l’any 2010, Càritas Andorrana, en una iniciativa conjunta inicialment, amb el Departament de Medi Ambient, posava en marxa el Banc d’Aliments.
Aquest projecte va néixer per la conseqüència de dues circumstàncies; d’una banda, l’alimentació com una necessitat bàsica de les persones que s’adrecen a Càritas; d’altra, com en la majoria de països occidentals, hi ha més producció i comercialització d’aliments dels necessaris i s’acaben convertint en residus.
El Banc d’Aliments és un projecte d’aprofitament d’aliments i de productes bàsics en favor de les persones més necessitades d’Andorra i del qual es pot beneficiar qualsevol persona que, prèvia valoració dels treballadors socials,  es trobi en situació de precarietat i que un ajut en alimentació sigui una resposta adequada per canviar la seva realitat i millorar la seva qualitat de vida.
Ara que tot just celebrem el segon aniversari de la seva inauguració, valorem positivament la solidaritat i participació de la ciutadania, que des dels seus inicis ha contribuït a que aquest projecte hagi arribat a les llars de 268 famílies en 2.117 lliuraments setmanals.
De tot això però, se’n ha parlat extensament, però hi ha una vesant més desconeguda d’aquest projecte i és la imprescindible i necessària presència dels voluntaris. No només per l’ajuda que suposa en el funcionament de la nostra entitat sinó, especialment, per la humanitat i l’acompanyament envers les persones que acudeixen al banc d’aliments.
Des de Càritas Andorrana us engresquem a compartir el vostre temps com a voluntaris, prenent part d’aquesta enriquidora tasca.
En el testimoni d’algun d’ells, la paraula solidaritat es transforma en una manera de viure, tenint sempre present les necessitats dels qui ens envolten.
«Estic malalta, però quan faig aquesta feina m’ajuda a recuperar-me. Sé que quan aquestes persones venen al banc d’aliments a part dels aliments tenim el nostre somriure i una mica de conversa per a ells. Quan estic a casa, a taula, penso que si la meitat de les persones pensessin en els altres no hi hauria tanta misèria al món» (Luisa).
«Quan vaig anar a Càritas per demanar informació em van rebre com si ja formes part  d’ ells i això encara em va motivar més per decidir-me  a ser voluntària».
«Jo sempre dic que durant la nostra vida no sabem el que podrem necessitar dels altres i sempre hi ha gent disposada a ajudar» (Pili).
Ajuda’ns a ajudar!