- Lerma havia après a fer croquetes a prop de les seves amigues filipines de Madrid
TERESA RODRIGO
- Foto: NOE
Avís: les línies següents estan lliures d’Omega 3 i parabens.
Poden contenir restes d’imaginació, relats de situacions quotidianes reals o de ficció.
Desaconsellades per als lectors interessats en polèmica política andorrana.
En cas de dubte no cal que consulteu el farmacèutic.
L’origen d’aquests escrits es troba en un hàbitat construït amb material provinent d’unes rebaixes de la setmana blanca d’uns grans magatzems. La base és de percal -lavable a 60 graus- i proporciona a l’escriptor que permet a l’escriptor repassar moments viscuts.
La Gran Pulperia estava cafida de gent però havien reservat taula. Quatre adults i un infant. Pop a feira, formatge, lacon, ous estrellats, croquetes i vinet blanc fresc. Fanta per la nena. La Siena no estava segura de si la volia de llimona o de taronja, ni tan sols estava segura de voler demanar Fanta, però havien sortit a sopar, i les grans ocasions com aquella havien de ser beneïdes amb Fanta. Tenia una certa aprensió pel moment en què el cambrer li portés la beguda. Sempre era motiu de problemes. La mama no volia que li posessin gel a la Fanta. Li deia al cambrer «no li poseu gel a la nena». Però quan aquest cambrer tornava, el got contenia gel. La mama s’enfadava «us he dit que no li poseu gel», «perdoni senyora, li canvio el got», «és igual no es preocupi». Dos o tres cubs de gel acabaven desfent-se en un platet.
La Siena apreciava l’arribada de la Fanta aixecant com podia amb les seves manetes el got i intentant no tirar-se per sobre el líquid. Bevia amb avidesa i mentre tornava el got massa gran per a les seves mans a la taula massa alta per als seus cinc anys deixava escapar un rot que feia enfadar la mama. Però la resta de la taula, el papa, les tieta i la Lerma somreien. La mama repetia a la resta del adults que no li riguessin la gracieta, a la nena, que havia d’aprendre bones maneres. Quan van arribar els plats, l’entusiasme de la petita es va dirigir cap al pop, demanant que els adults li servissin pop al seu plat ja que no arribava a punxar la safata al centre de la taula. Celebraven la visita a Madrid de la tieta d’Andorra amb aquest sopar a la Gran Pulperia de l’avinguda Machu Pichu. Les croquetes feien part dels àpats festius de la família. De pernil, de formatge, de pollastres, Madrid ofereix croquetes increïbles. Com les de Lhardy, d’un sabor i d’una perfecció que fan que la primera mossegada tingui un punt de transgressió pecaminosa.
Lerma havia après a fer croquetes a prop de les seves amigues filipines de Madrid. Al Filipino Christian Fellowship, a més dels oficis religiosos, la comunitat comparteix receptes, qüestions familiars, embolics administratius i suport en moments difícils. Quan el cos sense vida d’Isabel va ser trobat als peus de l’estàtua de Goethe, a l’ambaixada alemanya a Madrid, la commoció va frapar tots els membres del grup. Isabel va morir amb el drap de la pols a la mà i el pot de Pronto a la butxaca de la bata. Reinhard Brakemeier es va marejar quan va veure aquella cara rígida, aquells ull oberts sense mirada, aquella resta inerta d’una persona que tan sols dues hores abans havia saludat en creuar-la pel passadís que porta fins el lavabo. Sempre discreta i minuciosa en la feina, havia guanyat la simpatia de Reinhard.
Havia ajudat la família Brakemeier durant la seva instal·lació a Madrid i més tard els havia presentat Lerma. Una noia que somreia a mitges, que va seduir ràpidament els nens per la seva dolçor i a la qual va gestionar els papers d’immigració. No va voler entrar gaire en el motius pels quals Lerma havia arribat fins el seu servei sense documents. Només en va poder aclarir en quina casa havia treballat i que allà no li havien volgut fer. Isabel li havia explicat les dificultats que havia trobat Lerma en la seva feina anterior, quina era la família per la qual treballava i la por que Lerma tenia que aquests complissin les seves amenaces.
Brakemeier necessitava prendre uns dies per canviar d’aires i oblidar els interrogatoris de la policia i de la premsa. Les circumstàncies de la mort d’Isabel no acabaven d’aclarir-se. La família va fer les maletes per anar a passar uns dies a casa de la seva cunyada. Lerma, que acompanyava la família Brakemeier, va descobrir una ciutat de conte, de façanes acolorides, de carrers plens de neu, de silenci, de gent afable que parlava un bon anglès en veu baixa. Començava una estada a Copenhague de la qual conserva gran quantitat de fotos enmig de la neu. La família de la Sra. Brakemeier era encantadora, molt interessada per la cultura i la història de Lerma. Tant era així que li demanaven constantment que preparés menjar filipí. Semblaven apreciar-lo enormement. Començaren els sopars amb familiars i amics i Lerma va veure com se li girava feina preparant el famós adobo filipí a base de carn de bou o de porc.
Lerma ho feia amb gust. Realment apreciava aquests dia a Dinamarca. Però no podria oblidar Isabela. ¿Què li havia passat? Si havia patit un atac de cor, com havien dit en un primer moment, ¿per què la policia continuava preguntant i havia d’anar tantes vegades al despatx central a explicar coses i signar papers? El Sr. Brakemeier l’estava ajudant molt, li havia «posat» un advocat. En presència d’ell es sentia intimidada i passava molta vergonya cada vegada que l’acompanyava als despatxos de la policia i el jutjat. Ara semblava que les coses s’havien calmat i que la pobre Isabel descansaria en pau. Lerma, dins la cuina de la cada de Copenhague, va recordar els moments compartits amb ella i va decidir preparar una beixamel ben espessa. Un polsim de nou moscada i uns espinacs cuits i picats van configurar la pasta per les croquetes preferides d’Isabela. Aquella nit, el sopar contindria un homenatge per la seva amiga, les croquetes…
Lerma no va oblidar mai aquella estada a Dinamarca i les croquetes sempre són per ella un record d’Isabela i de la seva mort. La Siena no en va voler de croquetes aquell dia a la Gran Pulperia. Va menjar tan pop que va acabar passant mala nit. ¿O potser va ser la Fanta?
Per a més informació consulti l’edició en paper.
