- L’ambaixador d’Israel a Espanya ha beneït el projecte
EL PERIÒDIC
SORT
- Bar i Reñé caminant per una de les rutes que arriben a Tavascan Foto: acn / marta lluvich
El projecte Perseguits i salvats que la Diputació de Lleida impulsa explicarà a través de quatre rutes com uns 20.000 jueus van fugir de l’horror nazi via el Pirineu català. Les rutes donaran a conèixer els llocs de pas i d’acollida, les presons i els espais de concentració. L’ambaixador d’Israel a Espanya, Alon Bar, ha visitat alguns dels punts claus de les rutes d’evasió i ha beneït el projecte. Per Bar servirà perquè familiars d’aquells jueus puguin conèixer fets concrets del passat dels seus familiars. «L’objectiu és recuperar la memòria històrica i donar a conèixer uns fets poc coneguts que es van produir durant l’Holocaust»’, ha dit el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé.
La iniciativa vol fer una aportació a la memòria històrica i alhora consolidar el creixent protagonisme del turisme hebreu a les comarques lleidatanes. Bar ha parlat de facilitar a molts jueus poder trobar les seves arrels en aquests jueus evadits. Dels 80.000 refugiats pels Pirineus un 20% eren jueus.
L’ambaixador d’Israel ha utilitzat una dita hebrea, «salvar una ànima és salvar un món sencer», per referir-se a aquest episodi i als veïns pallaresos, aranesos i urgellencs que van ajudar a milers d’evadits que fugien de la barbàrie nazi. Reñé ha indicat que aquestes rutes que se senyalitzaran serviran per posar en valor el que va succeir fa uns 70 anys i evitar que no tornin a succeir fets com aquells.
Durant el conflicte, molts jueus van creuar el Pirineu lleidatà en direcció sud per fugir de la persecució per part del nazisme, utilitzant diferents rutes que quedaran senyalitzades amb l’objectiu de recuperar la memòria històrica d’uns fets que acostumen a ser poc coneguts pels catalans. Durant el transcurs de la jornada, l’ambaixador israelià va visitar Tavascan, on hi ha una d’aquestes rutes i on també s’hi ha instal·lat una fita commemorativa del projecte.
En aquest monòlit s’hi pot llegir; «Tornem pel record als vells passos d’aquest camí» de Salvador Espriu. Aquest text està traduït a l’hebreu, català, francès i anglès.
La iniciativa es desenvoluparà en dues fases. La primera consistirà en la senyalització de vies de fugida de refugiats jueus pel Pirineu lleidatà durant la Segona Guerra Mundial, i es complementarà amb la segona, que marcarà punts de referència com passos, llocs d’acollida, presons i espais de concentració, que eren utilitzats per a les deportacions del fugitius capturats. La senyalització es complementarà amb explicacions històriques sobre aquestes rutes que unes 80.000 persones van creuar a través de 200 passos, en molts casos per fugir de la mort i assolir la llibertat.
Reñé ha acompanyat l’ambaixador en la presentació del projecte Perseguits i salvats a Sort i en el posterior desplaçament a Tavascan, on han visitat una de les rutes.
règims totalitaristes / El nom del projecte Perseguits i salvats fa referència als perseguits per règims totalitaristes i salvats per ciutadans que moltes vegades es jugaven la vida per aquestes persones que arribaven pels Pirineus en molt males condicions com a conseqüència dels viatges llargs i durs tant per l’orografia com per la meteorologia a l’hivern. Per no ser trobats i morir a mans dels policies sempre escollien els camins més difícils i complicats.
Des de l’any 2000, l’Ajuntament de Sort ha dut a terme una important tasca per recuperar aquest episodi i donar-lo a conèixer a través de la museïtzació de la seva antiga presó, lloc pel qual passaren al voltant de 3.000 evadits, uns 800 de jueus.
La senyalització d’aquests itineraris, a través de les comarques del Pallars Sobirà, la Vall d’Aran, l’Alt Urgell i la Cerdanya, coincidirà l’any vinent amb el 20è aniversari de la recuperació del Chemin de la Liberté (Camí de La Llibertat), un itinerari transfronterer que durant els anys de la Segona Guerra Mundial va esdevenir una de les rutes principals de pas des del departament francès d’Arieja fins al Pallars Sobirà per a centenars de refugiats de l’Europa ocupada pels nazis.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
