Coach i facilitadora del canvi personal i organitzacional
nprenafeta@newabilitiestraining.com
- Foto: EL PERIÒDIC
La paraula hipnosi encara avui fa respecte o por. Crea rebuig o desconfiança. Com tot allò que no es coneix. Tots hem vist a la televisió o en algun espectacle en viu demostracions on un hipnotista feia fer coses sorprenents a algunes persones, sota un estat hipnòtic. I certament, la por de perdre la voluntat, la consciència i el control sobre un mateix no fa gaire gràcia.
Ara bé, aquesta només és la part espectacular d’un tipus d’hipnosi que no pretén altra cosa que entretenir i sorprendre. Però hi ha molt més, i molt més interessant. Fa dècades que s’estudien en estudis clínics els efectes de la hipnosi sobre les persones, i els resultats són tan sorprenents com positius.
Molta gent sap què és l’efecte placebo: en tot estudi farmacològic per desenvolupar un medicament es dóna a una mostra de malalts, unes pastilletes de sucre sense cap principi actiu, mentre que a altres se’ls dóna el nou medicament en fase experimental. Ara bé, a tots se’ls diu que estan experimentant un nou fàrmac. No saben qui esta prenent sucre i qui el nou producte. I la cosa sorprenent és que un alt percentatge dels que només prenen sucre també milloren significativament. No per l’efecte del sucre, sinó per com el seu cervell interpreta que aquelles pastilles estan afectant positivament el seu organisme. O sigui, per autosuggestió. Això és l’efecte placebo. I demostra fins a quin punt el que creus i el que vols pot modificar el teu propi cos.
Un noi va intentar suïcidar-se prenent-se el pot sencer de píndoles d’un medicament que s’estava prenent. Havia decidit treure’s la vida perquè l’acabava de deixar la nòvia i la vida de cop se li havia fet massa costa amunt. Eren unes píndoles amb un munt d’efectes secundaris, pel que havia llegit al prospecte, que avisaven dels efectes negatius per sobredosi. Així que li va semblar el mètode més a l’abast empassar-se les 30 píndoles del pot. Al cap de poc va començar a trobar-se malament, i també es va començar a penedir del que havia fet. Així que va anar a demanar ajut a un veí, que el va portar de seguida a l’hospital. En arribar, presentava símptomes greus d’intoxicació, reproduint tots els efectes que havia llegit en el prospecte. Van fer-li la neteja d’estómac i tots els protocols habituals, però no presentava símptomes de millora. Fins que els metges van aconseguir el pot buit de pastilles: el noi formava part d’un grup d’estudi d’un nou medicament experimental, i resultava que s’havia intoxicat… amb 30 pastilles de sucre. Simplement s’havia pres placebo. Quan li ho van comunicar, van començar a remetre tots els símptomes greus que havia manifestat, i al cap de poc es trobava perfectament.
Aquest és l’efecte nocebo: el que crees en la teva ment modifica el teu cos… fins a conseqüències impensables. I et pot arribar a matar. Algunes hipòtesis diuen que l’efecte real del vudú és l’efecte nocebo que crea en les víctimes: si creuen en la fatalitat, s’autogeneren la fatalitat. Ara bé, com es pot controlar aquest poder de la ment per generar benestar? Aquestes experiències de millora o d’empitjorament són casos d’autohipnosi, que tots fem de manera inconscient, o involuntària.
Alguns investigadors, com Ernest Rossi, s’han focalitzat en estudiar la relació cos-ment i en com canalitzar aquest poder regenerador a través de la hipnosi per millorar l’estat emocional i físic de les persones. És tot un potencial que cada cop aflora amb més força: el que penses és el que ets. I això ja no és una afirmació fàcil extreta dels llibres d’autoajuda; és neurociència. Aprendre a ser més positiu, a estar tranquil, a viure sense estrès, a canviar la percepció del dolor, a concentrar-se millor, a generar nous i millor hàbits és possible i fàcil amb hipnosi. La hipnosi no és altra cosa que un estat de relaxació profunda sumat a un estat de màxima focalització que permet un altra manera d’aprenentatge, anomenat absorció: és com sembrar la llavor del que seran nous comportaments. És una experiència agradable i de resultats sorprenents. Deixant que la ment conscient es relaxi i que la ment inconscient prengui protagonisme per començar a alliberar tot el potencial.
Superar l’ansietat, la por de volar, la fòbia als gossos, el terror de parlar en public, deixar l’hàbit de fumar, deixar de mossegar-se les ungles, superar dols i estats emocionals negatius i mil coses més és ràpid i sobretot altament eficaç amb hipnosi. I innocu. No perds la voluntat, ni la consciència ni el control. Simplement guanyes una nova manera d’aprendre com estar millor amb tu mateix a través canviar les respostes associades a certs estímuls, i redissenyar el teu comportament perquè sigui més funcional. Es tracta d’aprendre a generar les expectatives òptimes en relació a qui ets i en qui et vols convertir, i d’aquesta manera afavorir la neuroplasticitat cerebral. No parlem de canviar per adaptar-nos a l’entorn? Comencem pel més important: el nostre cervell.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
