Estem en una època de canvis econòmics i de convulsions socials. Alguna cosa es mou amb la incandescència del magma, i que emergeix en erupcions ciutadanes a diferents punts del planeta: milions de ciutadans de diversos països del món es revolten i es manifesten contra els pilars mateixos d’aquesta societat global: a nivell superficial es parla de crisi econòmica, però a un nivell més profund el que està en qüestió són els valors que sustenten la moderna i accelerada societat occidental.
Des de la perspectiva del coaching, el problema és sociològic i valòric: la frustració de les persones és contagiosa i es generalitza, i s’expressa en les revoltes i manifestacions d’arreu. L’efecte que pot produir aquest estil de vida accelerat se somatitza en depressions, transtorns del dèficit d’atenció, estrés crònic, etc., que són patologies inexistents en altres latituds o en altres èpoques. ¿Si tenim més salut que mai per què emmalaltim emocionalment? Hem tingut cura del benestar material, i hem descurat el benestar emocional. Per això ens cal un cop de timó i explorar nous horitzons lluny de la tempesta.
Tota aquesta situació econòmica, política i social genera un pessimisme, que és contagiós i afecta la societat sencera: no es visualitza un futur. És comprensible que les persones que han perdut la feina, les empreses que malden per sobreviure, els joves que estan a l’atur i tants col·lectius que pateixen sentin la temptació del pessimisme. Fins i tot els polítics i gestors públics, amb la gran responsabilitat i el poc marge de maniobra de què disposen, poden veure’s atrets per la desesperança i el conformisme. Ara bé, cal canviar el que sigui per adoptar una actitud adequada: no es construeix futur des del pessimisme. L’optimisme és l’única manera possible d’actuar.
Un dels primers passos que fem els agents del canvi és oferir les eines a persones i empreses perquè puguin adoptar aquest canvi de perspectiva: ajudar a trobar portes on abans només s’hi veia un mur. El mur paralitza; les portes permeten trobar vies de futur. Les portes hi són sempre, tot i que sovint som incapaços de veure-les.
Els pensaments construeixen realitat: si creus que no pots, tens raó. Si creus que pots, també. Així doncs, ¿què tries creure? Generar un canvi de pensaments és prendre consciència de l’abast de tot allò que t’envolta: significa redimensionar el problema i posar-lo en un context més ampli. Implica definir una visió, traçar un camí que permeti emprendre les accions necessàries que duguin de l’estat actual a l’estat desitjat amb més autoconeixement i consciència, implica comprometre’s i esforçar-se, i construir un futur pas a pas, per lent o ràpid que aquest sigui.
Aquesta és, en definitiva, l’essència del coaching; una disciplina emprada des de fa dècades en altres països, sobretot en temps de canvis, a la recerca de la creativitat i la innovació en les persones. Tot i ser encara molt nou a Andorra, el coaching és una gran oportunitat actual per desenvolupar noves habilitats i nous comportaments que facilitin els canvis a particulars, professionals, empreses i polítics perquè s’adaptin amb els millors recursos de què disposen a aquest món en efervescència. Amb un objectiu comú: oferir una nova mirada que doni a les persones esperança en el futur, construint optimisme i compromís.
Coach i Facilitadora del canvi personal i organitzacional
Per a més informació consulti l’edició en paper.
