HOSTEL
Escrita i dirigida per Eli Roth. Aquest film de terror va ser prohibit el mateix any de la seva estrena (2005) a Ucraïna per mostrar als països d’Europa de l’Est com compradors de persones, a més de capturar i torturar gent per diners. Fins i tot encara és il·legal tenir la pel·lícula. A Eslovàquia i República Txeca també va ser una pel·lícula molt criticada, ja que es mostrava Eslovàquia com un país inculte, amb alts nivells de prostitució, criminalitat, pobre i subdesenvolupat.
Escrita i dirigida per Eli Roth. Aquest film de terror va ser prohibit el mateix any de la seva estrena (2005) a Ucraïna per mostrar als països d’Europa de l’Est com compradors de persones, a més de capturar i torturar gent per diners. Fins i tot encara és il·legal tenir la pel·lícula. A Eslovàquia i República Txeca també va ser una pel·lícula molt criticada, ja que es mostrava Eslovàquia com un país inculte, amb alts nivells de prostitució, criminalitat, pobre i subdesenvolupat.
ULTIMO TANGO A PARIGI
La cinta franco-italiana, dirigida per Bernardo Bertolucci i protagonitzada per Marlon Brando va ser molt polèmica per les escenes de sexe explícites, el que va ocasionar que fos prohibida a Corea del Sud en 1973 (un any després de la seva estrena). A la província de Nova Escòcia, Canadà també va ser prohibida pel contingut explícit. Una de les escenes més polèmiques és en la qual un home viola a una dona, utilitzant mantega com a lubricant. Això, més una bona quantitat de nus frontals van causar gran impacte en l’època.
La cinta franco-italiana, dirigida per Bernardo Bertolucci i protagonitzada per Marlon Brando va ser molt polèmica per les escenes de sexe explícites, el que va ocasionar que fos prohibida a Corea del Sud en 1973 (un any després de la seva estrena). A la província de Nova Escòcia, Canadà també va ser prohibida pel contingut explícit. Una de les escenes més polèmiques és en la qual un home viola a una dona, utilitzant mantega com a lubricant. Això, més una bona quantitat de nus frontals van causar gran impacte en l’època.
VIRIDIANA
El film, dirigit pel surrealista Luis Buñuel i protagonitzat per Silvia Pinal, va estar prohibit a Espanya des de la seva estrena (al 1961) fins l’any 1977, quan l’Església Catòlica va mostrar la seva indignació sobre la trama. Tot i això, l’Institut de Cinema d’Espanya va aprovar que la cinta es transmetés durant el Festival de Cinema de Canes, on va guanyar la Palma d’Or. Va ser durant el franquisme que es va ordenar la crema de la pel·lícula, però l’actriu protagonista va aconseguir escapar al seu país amb una còpia de la cinta.
BEN-HUR
La cinta, dirigida per William Wyler i guanyadora de 12 premis Oscar, va ser prohibida a la Xina el 1959 per contingut propagandístic de creences supersticioses del cristianisme. Per aquest motiu, el film mai es va transmetre al país asiàtic a les sales de cinema. La cinta narra la història d’un príncep jueu que és traït i convertit en esclau per un amic romà. El príncep lluitarà per guanyar la seva llibertat i venjar-se. Una temàtica que al parer de l’ara gran potència mundial, no era acceptable.
THE DEPARTED
Una altra cinta guanyadora d’un Oscar a millor pel·lícula que va ser prohibida a la Xina el 2006. La raó va ser que la trama suggeria que el govern planejava utilitzar armes nuclears a Taiwan; argument suficient per evitar que es transmetés a les sales de cinema del país. dirigit per Martin Scorsese i protagonitzada per Leonardo DiCaprio, Matt Damon i Jack Nicholson, el film narra la història d’un policia i un suposat mafiós que s’infiltra amb un dels mafiosos més poderosos de Boston per col·laborar amb la policia.
CANNIBAL HOLOCAUST
Aquesta pel·lícula italiana, dirigida per Ruggero Deodato i filmada a la selva amazònica va ser prohibida el 1980 per crueltat animal i violència sexual a països com Austràlia, Malàisia, Itàlia, Finalndia, Noruega i Nova Zelanda. La prohibició es va aixecar el 2005 i el film es va mostrar a l’audiència en una versió editada, però, el 2006, ja era possible veure la cinta en la seva versió original. A Singapur es va prohibir pel seu alt contingut violent, i al Regne Unit es va catalogar com una «cinta desagradable».
PIRATES OF THE CARIBBEAN: AT WORLD’S END
La pel·lícula, vista per milions de nens en diverses parts del món, no es va poder veure de manera original a les sales de cinema de la Xina. D’acord amb l’agència estatal de notícies de la República Popular de la Xina, Xinhua, es va demanar que almenys 10 minuts en els quals es veia una representació de Chow Yun-fat del pirata de Singapur Sao Feng fossin retallats del film. A la censura es va treure la imatge de Chow. S’ha dit que la cinta mostrava una imatge negativa i estereotipada de la població xinesa.
THE HUNGER GAMES
El film, una adaptació dels llibres de Suzanne Collins i dirigit per Gary Ross, va ser prohibit al Vietnam. En un inici s’esperava la seva estrena a finals de març de 2012, però el film va ser considerat molt violent i es va votar per la Junta Vietnamita de Cinema Nacional que la seva estrena havia de retratar-se. Més tard es va prohibir. La cinta mostra un món dividit en districtes, on cada any se celebra una competència per donar tributs. Aquests s’hauran d’enfrontar a mort, alhora que tot l’esdeveniment és televisat.
A CLOCKWORK ORANGE
La famosa cinta britànica, dirigida per Stanley Kubric i adaptada de la novel·la homònima d’Anthony Burgess, va estar prohibida a Malàisia el 1971 pel seu contingut sexual i violent presentat de manera explícita. Anys després, es va vendre en DVD una versió censurada del film. A Estats Units havia estat classificades com a X, de manera que Kubrick va editar algunes parts perquè pogués estrenar-se com R en 1973. El mateix Kubrick va tocar el dos després que es retirés el film dels cinemes, doncs va rebre amenaces de mort.
THE DA VINCI CODE
Aquesta pel·lícula, basada en el llibre de Dan Brown, dirigida per Ron Howard i protagonitzada per Tom Hanks va ser prohibida el 2006 al Pakistan a causa de les protestes de comunitats cristianes en aquest país. La cinta, igual que el llibre, va ser bastant polèmica, ja que mostra un assassinat comès al Museu del Louvre, el que porta al fet que un home busqui secrets que el cristianisme ha amagat al llarg dels anys. A més, el paper de Maria Magdalena és un completament diferent al que l’Església ha mostrat.
