El filòleg Jaume Salvanyà estrena blog, es tracta d’una quadern de bitàcola on podem trobar paraules, significats i expressions majoritàriament d’ús habitual que no figuren al Diccionari de la llengua catalana de l’IEC. Amb paraules de Salvanyà ‘la raó de ser del blog és que la normativa no pot estar allunyada del que diu la gent’; sempre tenint en compte que no tot el que diem es pot donar per bo.
És, per tant, una eina útil per cercar-hi paraules d’un registre més aviat col·loquial però que utilitzem sovint en el nostre dia a dia. Hi podem trobar entrades molt diverses i a continuació us en presentem alguns exemples. Tot i així, us recomanem que hi entreu i us hi entretingueu.
– Interjeccions: bla bla bla, iuhu.
– Mots truncats: paki, retro, tele.
– Sigles (de fet, al DIEC2 no n’hi ha ni una): ONG, DVD.
– Construccions gramaticals: “va i + verb” Ex:
Un dia, mentre dinàvem, la Rita va i diu que vol aprendre idiomes i només idiomes, per poder ser empleada d’aviació. (Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant, 1962)
– Fraseologia: caure la cara de vergonya; vendre la moto.
– Llatinismes: peccata minuta, vox populi.
– Estrangerismes: sobretot castellanismes (bolso, melena), però també mots procedents de l’anglès (making of), el francès (rentrée), l’italià (birra), el japonès (sudoku), etc.
– Verbs derivats de noms: hostiar, locutar.
– Adverbis adjectivals: dur (treballar dur).
– Noms obtinguts per conversió d’adjectius: abdominals, mòbil.
– Noms procedents de marques comercials: tàper, velcro.
– Col·loquialismes: conyàs, empanada (mental), escaquejar-se.
– Expressions considerades malsonants: cagar-s’hi, passar-les putes.
https://silencisdeldiec.wordpress.com
Menu
Menu
