A l’alt del Port del Cantó, a la frontera entre el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, fins a mitjans del segle XX, hi havia un menhir conegut popularment com «l’home encantat», «l’home de gel» o «l’home de pedra». El monument megalític, amb més de 4.000 anys d’antiguitat, va desaparèixer durant les obres de la carretera N-260. Un grup de veïns dels dos vessants del Port del Cantó han recuperat «simbòlicament» el menhir i han col·locat una pedra de les mateixes característiques i mides que l’original al mateix punt.
El menhir és una pedra allargada, plantada a terra en posició vertical. Una fotografia del 1914, la darrera documentada de la pedra, va servir per localitzar el mateix lloc on estava ubicat el menhir prehistòric. Tot fa pensar que el menhir original marcava un punt de pas i de pastures entre les dues comarques.
L’escriptor pallarès Josep Colom ha explicat que al segle passat els carters utilitzaven aquest punt per intercanviar la correspondència d’un vessant i l’altre del Cantó. Amb l’objectiu de recordar la importància i simbologia del menhir el 19 de novembre se celebrarà una festa coincidint amb el 20è aniversari de la ruta de transport a la demanda Passem el Port del Cantó.
El promotor de la recuperació del menhir, Jordi Pasques, ha aclarit que han tornat a plantar el menhir amb la «mateixa il·lusió» que ho devien fer a la prehistòria. L’objectiu de la seva col·locació és rememorar l’existència del menhir original i reivindicar l’indret com a punt d’unió entre la ribera del Segre i la de la Noguera Pallaresa.
A la darrera dècada del segle XIX el geòleg L. M. Vidal va proposar documentar tots els monuments megalítics de la zona pirinenca, i en va localitzar 19. Entre aquests hi apareixia el menhir del Cantó. La descripció de Vidal és la d’un monòlit de gres vermell la part superior del qual presentava retallada una silueta en forma de cap i sense cap detall gravat. El nou menhir es va anar a buscar a prop de Guils del Cantó i no va ser necessari retocar-lo.
