Search
Close this search box.

Els metges que han declarat aquest dimecres, en la segona jornada del judici del ‘cas Nadia’, han dit que el tractament genètic que l’acusat Fernando Blanco assegura que rebia la seva filla a Houston, no existeix. Una doctora forense de l’Institut de Medicina Legal de Lleida ha explicat que un tractament per modificar el codi genètic només es podria fer en embrions però no en persones. “Es tractaria de ciència-ficció?’, li ha preguntat el president de l’Audiència. “Sí”, ha dit.

El pediatra i director assistencial de l’Hospital de la Seu d’Urgell ha declarat que, amb un altre company, van estar trucant als centres mèdics de Houston i que no van trobar “cap evidència científica que aquest tractament funcionés ni existís”. Els metges també han contradit Blanco assegurant que la malaltia que pateix la Nadia “no suposa un risc vital imminent”. També han declarat alguns dels presumptes estafats, que asseguren haver-se sentit “enganyats”.

La doctora forense ha explicat que, segons la documentació mèdica de la nena, la primera vegada que s’apunta el seu diagnòstic és un mes després de néixer la Nadia. Llavors, informa l’ACN, es va confirmar que la nena patia tricotiodistrofia i que com a símptomes patia alteracions cutànies i oftalmològiques, trastorn en el desenvolupament i en el llenguatge i hiperactivitat i que com a tractament al servei de neonats constava que se li havia donat olis i pomades per la dermatitis atòpica. Sobre els informes mèdics i preguntada explícitament per algun document de Houston, la doctora ha dit que existeix algun document en anglès d’un laboratori de França però “de Houston no tinc res”, ha conclòs. 

La forense ha explicat que tot i que la malaltia de la nena no té cura, els hospitals espanyols estan “perfectament capacitats per tractar-la”. És una malaltia rara de la qual es parla per primera vagada l’any 1980 però hi ha gent que la pateix i que ara té trenta anys. “No té risc vital imminent”, ha dit. Per altra banda, la teràpia genètica a què assegura que el pare que sotmetia la seva filla a l’estranger, és “experimental”, ha dit la doctora.”En una nena de cinc anys no pots fer una teràpia genètica. Hauria de ser en embrions. Una persona formada, ja té el codi genètic format”, ha explicat.

Testimoni de pares i mares de l’escola d’Organyà

Durant la segons jornada del judici també estaven citats a declarar vint testimonis, entre pares i mares de l’escola de la Nadia i veïns de Fígols i pobles propers. Durant el matí n’han declarat una desena i tots han coincidit que se senten “enganyats” pels pares de la Nadia.

Una de les mares de l’escola que es va encarregar d’organitzar activitats per recaptar fons, com ara una tómbola o contactant amb famosos perquè els ajudessin, ha lamentat que es va sentir “enganyada” i que havia perdut molt de temps amb aquest cas. Un altre pare ha afegit haver-li afectat molt. “Primer no t’ho creus i després et sents molt malament moralment”, ha declarat.

Una amiga íntima de la família, veïna de Fígols i que va dedicar molt del seu temps a coordinar totes les ajudes que Blanco i Garau rebien, Mercè Muncunill, ha estat una de les més afectades perquè considerava que tant la parella com la Nadia eren “com de la meva família”. “Els vam ajudar molt”, ha dit. En una ocasió, ha explicat, els pares deien que no tenien diners perquè havien utilitzat els diners recaptats per anar ajudant a altres nens i que necessitaven 120.000 euros per anar a Estats Units per operar la Nadia perquè l’operació que necessitava no es podia fer a Espanya. Per Muncunill, la van enganyar tots dos ja que qui ho demanava era Blanco però Garau no ho negava i “ha mentit igual que ell”. 

Muncunill també ha explicat que en una reunió a l’escola, el novembre de 2015, estaven preparant l’obra escolar per Nadal i li van dir a Margarita Garau què li semblava que la Nadia fes d’Àngel. La mare “es va posar a plorar i va dir que gràcies però que no creia que la Nadia arribés a Nadal”, ha explicat. “Jugava amb les emocions de la gent” i “em sento utilitzada”, ha lamentat.

Preguntada per si ella sabia si van dur la nena a Houston, Muncunill ha dit que això és el que els deien però que ella no ho sabia del cert. “Ens va portar regals dels Estats Units, com samarretes de futbol americà per exemple. Ara penso que suposo que ho deuria comprar per Amazon”, ha dit, perquè un dia parlant amb la Nadia de viatges i de volar, “jo li vaig dir que ella havia viatjat més lluny que jo i em va dir que ella només havia anat a França i a Mallorca”, ha explicat.

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu