El president del la Cambra de Comerç, Miquel Armengol, va sorprendre ahir amb una proposta sobre la tipificació del delicte de frau fiscal, una de les darreres conquestes en un país en què la baixa tributació feia que no estigués contemplat aquest delicte perquè tampoc existien pràcticament impostos.
Armengol va llançar una idea que donarà a parlar. Es tracta que no es basi exclusivament en la xifra defraudada, sinó que es defineixin els comportaments sancionables i que la pena sigui esgraonada. L’empresari és partidari d’un sistema garantista especialment per als qui cometin una defraudació que superi els 75.000 euros, diferenciant els que ho fan intencionadament dels que ho fan per error o desconeixement.
La proposta va ser exposada el mateix dia que Andorra rebia la visita del director del Centre de Política Tributària i Administració de l’OCDE, Pascal Saint-Amans, que va destacar que «Andorra ha fet el treball» i que era una feina «difícil». Saint-Amans va destacar que en la seva anterior visita d’ara fa uns anys estava sobre la taula la reputació d’Andorra i les llistes negres i que actualment no hi ha cap problema amb la reputació.
Quan les coses van més o menys bé no es recomanable fer canvis. L’adaptació fiscal ha estat difícil i per fin s’ha aconseguit l’homologació. Distingir entre defraudadors de bona i mala fe no té cabuda en el marc jurídic doncs les lleis estan per complir-se, a més de les dificultats d’interpretació en cada cas individual.
Europa mira amb lupa les jurisdiccions amb una baixa pressió fiscal. Andorra ha de mirar de mantenir la franja baixa malgrat l’acord d’associació, per això és complicat intentar ara una revisió del delicte fiscal que pot aixecar suspicàcies.