Escaldes-Engordany
La presidenta del Parlament català amenaça Bartumeu si no compareix
Forcadell cita l’excap de Govern i li recorda que l’absència implica una responsabilitat penal
Poc afortunada, indignant, atemptat a la sobirania o prepotent són alguns dels qualificatius que fan servir les persones que han pogut llegir la citació a Jaume Bartumeu per part de la presidenta del Parlament català, Carme Forcadell, que reclama la presència de l’excap de Govern davant la comissió d’investigació sobre l’Operació Catalunya, una trama ordida per desprestigiar els polítics catalans. La poca elegància de la missiva i les referències al reglament del Parlament i al Codi Penal han estats exposades a l’ambaixador espanyol a Andorra, Manuel Montobbio, mentre que el Govern d’Andorra ha informat Bartumeu que ha posat «en coneixement de les autoritats espanyoles, pel canal diplomàtic, aquest requeriment», i per tant es dedueix que no s’ha protestat per una forma d’actuar que segons el president d’SDP –que avui no serà a Barcelona– «no respecta la ciutadania andorrana i s’ignora que no puc ser convocat per un parlament autonòmic».
En la carta certificada –rebuda el 2 de juny– que signa Forcadell adreçada a «Jaume Bartomeu» (el cognom escrit amb o) se l’informa que segons el reglament del Parlament, si la persona convocada per una comissió d’investigació desatén, voluntàriament, el requeriment de comparèixer, la Mesa del Parlament n’ha de donar compte al Ministeri Fiscal, «als efectes de substanciar la responsabilitat penal que hi pugui correspondre». De fet, el reglament estableix que en la notificació inicial se’ls ha d’advertir de la possible responsabilitat penal. La citació porta adjuntat l’article 67 del reglament del Parlament i l’article 502 del Codi Penal espanyol. També sobta que per citar a un excap de Govern d’un altre país es faci mitjantçant el correu ordinari i no per canals diplomàtics establerts entre Espanya i Andorra, que seria la via més adequada.
Després de rebre la citació, Bartumeu es va adreçar a l’ambaixador espanyol (6 de juny) per manifestar-li la disconformitat amb la convocatòria on se’l considera com un resident a Espanya. El mateix dia es va adreçar al cap de Govern, Toni Martí, a qui li explica en un escrit la situació creada per la citació i li exposa que la convocatòria «planteja diverses qüestions que afecten la sobirania andorrana». L’excap de Govern li comenta a Martí que «no tinc pas coneixement que existeixi cap acord o conveni hispano-andorrà que sotmet els nacionals andorrans a les disposicions reglamentàries del Parlament de Catalunya».
En el mateix document el líder socialdemòcrata demana quina serà la posició «del Govern del meu país si tal i com se m’adverteix de manera comminatòria, es decideix de demanar-me responsabilitats penals per la incompareixença». La carta va acompanyada d’una fotocopia de la Llei Orgànica espanyola sobre compareixences davant les comissions d’investigació del Congrés i del Senat que diu: «Tots els ciutadans espanyols i els estrangers que resideixen a Espanya estan obligats a comparèixer personalment per informar, a requeriment de les Comissions d’Investigació nomenades per les Cambres Legislatives».
En resposta Martí ofereix a Bartumeu l’assessorament i assistència consular que «el Govern presta als ciutadans d’Andorra que puguin requerir la seva ajuda a l’estranger». A més de notificar que ni l’Ambaixada d’Andorra a Madrid ni el Govern tenien coneixement de la convocatòria «d’un ciutadà andorrà davant l’Assemblea Legislativa de la Comunitat Autònoma de Catalunya, el cap de Govern manifesta que únicament «s’ha informat a les autoritats espanyoles».
Ni els Cierco, ni Miquel ni Castellón es presenten
Els accionistes majoritaris de BPA, Higini i Ramon Cierco, i l’ex-conseller delegat de l’entitat, Joan Pau Miquel, han declinat comparèixer a la comissió d’investigació d’avui, segons van explicar fonts de la comissió. Els germans Cierco han comunicat al Parlament que estaran disposats a comparèixer-hi a partir del setembre mentre que l’advocat de l’exconseller delegat –que no fa declaracions a la premsa– ha informat a la cambra que el seu client no hi compareixerà malgrat que el mateix Miquel havia confirmat inicialment la seva assistència. Tampoc la secretaria del consell d’administració del banc, Rosa Castellón, té previst declarar. L’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, que estava citat a la sessió de dijous, ha argumentat la seva decisió de no comparèixer amb un informe del Consell d’Estat que conclou que no hi està obligat. L’exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) també ha declinat la compareixença.
L’exministre Fernández Díaz ha informat al Parlament de les conclusions de l’informe del Consell d’Estat que l’Executiu espanyol va demanar per saber si el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, i altres ministres i càrrecs estan obligats a comparèixer a la comissió d’investigació del parlament sobre l’Operació Catalunya. Així doncs, Rajoy i Santamaría tampoc aniran a la cambra catalana per donar explicacions. Avui també està cridat a comparèixer el director d’OK Diario, Eduardo Inda qui no ha respost la petició de compareixença del Parlament. En canvi, sí que han confirmat la seva assistència el regidor i exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, i l’exdirector de Método 3 Francisco Marco. La comissió preveu celebrar dijous una segona sessió en què el ministre Fernández Díaz i l’exdirector de l’OAC ja han dit que no hi aniran.
En la carta certificada –rebuda el 2 de juny– que signa Forcadell adreçada a «Jaume Bartomeu» (el cognom escrit amb o) se l’informa que segons el reglament del Parlament, si la persona convocada per una comissió d’investigació desatén, voluntàriament, el requeriment de comparèixer, la Mesa del Parlament n’ha de donar compte al Ministeri Fiscal, «als efectes de substanciar la responsabilitat penal que hi pugui correspondre». De fet, el reglament estableix que en la notificació inicial se’ls ha d’advertir de la possible responsabilitat penal. La citació porta adjuntat l’article 67 del reglament del Parlament i l’article 502 del Codi Penal espanyol. També sobta que per citar a un excap de Govern d’un altre país es faci mitjantçant el correu ordinari i no per canals diplomàtics establerts entre Espanya i Andorra, que seria la via més adequada.
Després de rebre la citació, Bartumeu es va adreçar a l’ambaixador espanyol (6 de juny) per manifestar-li la disconformitat amb la convocatòria on se’l considera com un resident a Espanya. El mateix dia es va adreçar al cap de Govern, Toni Martí, a qui li explica en un escrit la situació creada per la citació i li exposa que la convocatòria «planteja diverses qüestions que afecten la sobirania andorrana». L’excap de Govern li comenta a Martí que «no tinc pas coneixement que existeixi cap acord o conveni hispano-andorrà que sotmet els nacionals andorrans a les disposicions reglamentàries del Parlament de Catalunya».
En el mateix document el líder socialdemòcrata demana quina serà la posició «del Govern del meu país si tal i com se m’adverteix de manera comminatòria, es decideix de demanar-me responsabilitats penals per la incompareixença». La carta va acompanyada d’una fotocopia de la Llei Orgànica espanyola sobre compareixences davant les comissions d’investigació del Congrés i del Senat que diu: «Tots els ciutadans espanyols i els estrangers que resideixen a Espanya estan obligats a comparèixer personalment per informar, a requeriment de les Comissions d’Investigació nomenades per les Cambres Legislatives».
En resposta Martí ofereix a Bartumeu l’assessorament i assistència consular que «el Govern presta als ciutadans d’Andorra que puguin requerir la seva ajuda a l’estranger». A més de notificar que ni l’Ambaixada d’Andorra a Madrid ni el Govern tenien coneixement de la convocatòria «d’un ciutadà andorrà davant l’Assemblea Legislativa de la Comunitat Autònoma de Catalunya, el cap de Govern manifesta que únicament «s’ha informat a les autoritats espanyoles».
Ni els Cierco, ni Miquel ni Castellón es presenten
Els accionistes majoritaris de BPA, Higini i Ramon Cierco, i l’ex-conseller delegat de l’entitat, Joan Pau Miquel, han declinat comparèixer a la comissió d’investigació d’avui, segons van explicar fonts de la comissió. Els germans Cierco han comunicat al Parlament que estaran disposats a comparèixer-hi a partir del setembre mentre que l’advocat de l’exconseller delegat –que no fa declaracions a la premsa– ha informat a la cambra que el seu client no hi compareixerà malgrat que el mateix Miquel havia confirmat inicialment la seva assistència. Tampoc la secretaria del consell d’administració del banc, Rosa Castellón, té previst declarar. L’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, que estava citat a la sessió de dijous, ha argumentat la seva decisió de no comparèixer amb un informe del Consell d’Estat que conclou que no hi està obligat. L’exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) també ha declinat la compareixença.
L’exministre Fernández Díaz ha informat al Parlament de les conclusions de l’informe del Consell d’Estat que l’Executiu espanyol va demanar per saber si el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, i altres ministres i càrrecs estan obligats a comparèixer a la comissió d’investigació del parlament sobre l’Operació Catalunya. Així doncs, Rajoy i Santamaría tampoc aniran a la cambra catalana per donar explicacions. Avui també està cridat a comparèixer el director d’OK Diario, Eduardo Inda qui no ha respost la petició de compareixença del Parlament. En canvi, sí que han confirmat la seva assistència el regidor i exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, i l’exdirector de Método 3 Francisco Marco. La comissió preveu celebrar dijous una segona sessió en què el ministre Fernández Díaz i l’exdirector de l’OAC ja han dit que no hi aniran.