Els andorrans que resideixin a Catalunya durant dos anys podran adquirir la nacionalitat catalana, segons estableix la Llei de transitorietat jurídica de l’Estat català. El text especifica que l’adquisició de la nacionalitat catalana es pot obtenir de dues maneres, per residència i per matrimoni.

D’una banda, el passaport català es podrà tramitar «per residència legal i continuada a Catalunya durant un període de cinc anys, immediatament anterior a la petició. Aquest període podrà ser modificat d’acord amb els convenis internacionals que celebri Catalunya». Aquest apartat matisa que «per als nacionals d’origen dels països iberoamericans, Andorra, Portugal, Filipines i Guinea Equatorial i per als sefardites aquest període serà de dos anys».

D’altra banda, la nacionalitat catalana es podrà obtenir «per matrimoni amb català o catalana, una vegada transcorregut un període d’un any des de la seva celebració sense que s’hagués produït una separació judicial o de fet, i es mantingui una residència legal i efectiva a Catalunya per un període mínim d’un any».

La Llei de transitorietat jurídica aclareix que «l’atribució de la nacionalitat catalana no exigeix la renúncia de la nacionalitat espanyola», i afegeix que «el Govern promourà, en el temps més breu possible, negociacions amb l’Estat espanyol per celebrar un tractat en matèria de nacionalitat». Amb tot, la llei andorrana no permet la doble nacionalitat i, d’entrada, si una persona andorrana assumeix la nacionalitat catalana perdrà la seva.

La condició de dos anys per ser català de passaport per als andorrans és la mateixa que estableix la llei espanyola respecte l’adquisició de la nacionalitat per residència: «Dos anys per als nacionals de països iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial, Portugal o persones d’origen sefardí».

L’esborrany de llei / «Mentre  no  sigui  aprovada  la  Constitució  de  l’Estat  català,  la  present  Llei  és  la  norma suprema de l’ordenament jurídic català», estableix l’esborrany del text que s’ha filtrat.

La norma també preveu que «el personal de l’Estat espanyol que exerceixi l’opció d’integració en l’Administració General de Catalunya s’incorpora en llocs singulars del mateix  grup de classificació professional,  amb el mateix nivell de destinació  i en les mateixes condicions retributives i d’ocupació, sens perjudici de les adaptacions que resultin necessàries per raó de les funcions a desenvolupar».

El Govern català vol convocar la ciutadania a un referèndum perquè decideixi si vol o no Estat propi.