ESCALDES-ENGORDANY
«Buit legislatiu» sobre les activitats privades dels consellers generals
Els serveis del Parlament conclouen que hi ha moltes solucions per modificar l’actual sistema
Un article ambigu i «un buit legislatiu». La regulació de les activitats privades dels consellers generals no estan ben resoltes i al poder legislatiu li queda molt marge per actuar. La nota elaborada pels serveis del Consell General, amb data de 29 de setembre del 2016, sobre «les incompatibilitats i l’exercici d’activitats privades en l’àmbit parlamentari» resol que «les possibles solucions a adoptar pel legislador andorrà serien molt variades si es volgués modificar l’actual sistema (tant sigui per fer-lo més rígid o per flexibilitzar-ne alguns supòsits).
L’esclat de l’anomenat cas Mateu, en què es va revelar que la ja exconsellera general va cobrar per assessoraments a Banca Privada d’Andorra (BPA) ha posat en evidència de nou la manca de claredat en allò que poden fer els parlamentaris paral·lelament a l’exercici de les seves funcions. Mentre la incompatibilitat de dos càrrecs públics està clar, queda «un buit legislatiu sobre la intervenció dels interessos econòmics i les activitats privades en l’àmbit parlamentari».
Del Reglament del Consell General se’n desprèn que «la pertinença a consells d’administració, etcètera, d’empreses que efectuen contractes amb l’EStat, entitats de crèdit o similars i les activitats privades, com podrien ésser advocacia o periodisme, no han estat incompatibilitzades». A més, l’article 8 diu que «els consellers generals no poden invocar o utilitzar la seva condició per a l’exercici d’activitats comercials, industrials o professionals».
Per tot això, no queda clar si l’activitat de Mateu era o no incompatible. Per una banda, l’activitat privada és compatible amb ser consellera general, encara que ho fos a ple temps –el reglament no ho distingeix–; per l’altra banda, la filtració d’uns correus electrònics de Mateu posen en evidència que potser havia usat el seu càrrec per influir en un negoci privat.
Les conclusions de la nota dels serveis del Consell General conclou que «l’únic òrgan competent per vetllar pel compliment de les normes sobre incompatibilitats dels consellers
generals» és «la Comissió Permanent» del Parlament. Afegeix que «la normativa només regula les incompatibilitats dels consellers generals respecte als càrrecs públics, però no respecte les activitats laborals». També diu que «no hi ha cap diferència entre els consellers generals des del punt de vista del Reglament del Consell General pel que fa a la dedicació o incompatibilitats».
Finalment, també admet que «en el supòsit que es tingués indicis de conculcació [infracció] de l’article 8 abans transcrit, el reglament no precisa quins serien els mecanismes a posar dempeus i qui ho hauria de fer». En el cas de Mateu, que manté la seva innocència, ha estat la decisió de la consellera de dimitir.
L’esclat de l’anomenat cas Mateu, en què es va revelar que la ja exconsellera general va cobrar per assessoraments a Banca Privada d’Andorra (BPA) ha posat en evidència de nou la manca de claredat en allò que poden fer els parlamentaris paral·lelament a l’exercici de les seves funcions. Mentre la incompatibilitat de dos càrrecs públics està clar, queda «un buit legislatiu sobre la intervenció dels interessos econòmics i les activitats privades en l’àmbit parlamentari».
Del Reglament del Consell General se’n desprèn que «la pertinença a consells d’administració, etcètera, d’empreses que efectuen contractes amb l’EStat, entitats de crèdit o similars i les activitats privades, com podrien ésser advocacia o periodisme, no han estat incompatibilitzades». A més, l’article 8 diu que «els consellers generals no poden invocar o utilitzar la seva condició per a l’exercici d’activitats comercials, industrials o professionals».
Per tot això, no queda clar si l’activitat de Mateu era o no incompatible. Per una banda, l’activitat privada és compatible amb ser consellera general, encara que ho fos a ple temps –el reglament no ho distingeix–; per l’altra banda, la filtració d’uns correus electrònics de Mateu posen en evidència que potser havia usat el seu càrrec per influir en un negoci privat.
Les conclusions de la nota dels serveis del Consell General conclou que «l’únic òrgan competent per vetllar pel compliment de les normes sobre incompatibilitats dels consellers
generals» és «la Comissió Permanent» del Parlament. Afegeix que «la normativa només regula les incompatibilitats dels consellers generals respecte als càrrecs públics, però no respecte les activitats laborals». També diu que «no hi ha cap diferència entre els consellers generals des del punt de vista del Reglament del Consell General pel que fa a la dedicació o incompatibilitats».
Finalment, també admet que «en el supòsit que es tingués indicis de conculcació [infracció] de l’article 8 abans transcrit, el reglament no precisa quins serien els mecanismes a posar dempeus i qui ho hauria de fer». En el cas de Mateu, que manté la seva innocència, ha estat la decisió de la consellera de dimitir.