ANDORRA LA VELLA
La querella de la CASS és contra l’administració de BPA, no contra cap assalariat
El president de la CASS matisa que el Codi Penal deixa clar que l’obligació de cotitzar un pagament és sempre de qui contracta
Fart de llegir i escoltar informació «esbiaixada i manipulada» en els últims dos dies, el president del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), Jean-Michel Rascagneres, va esclatar i va convocar els mitjans de comunicació per donar la seva versió: «Presentaré una querella criminal per difamació i injúries si algú m’acusa de prevaricació», va afirmar referint-se al que ja es coneix com el cas Mateu, que ha destapat que la consellera demòcrata va cobrar 48.000 euros per un assessorament a BPA a través d’una societat panamenya, uns diners no declarats a la CASS. «Havíem d’aturar la rumorologia perquè s’han fet afirmacions falses», va reiterar.
Rascagneres va voler diferenciar les actituds dels uns i dels altres: «El Partit Socialdemòcrata (PS) ha presentat una pregunta per al Consell General, que respondrem. La contesta és que la CASS ha respectat tots els procediments legals. En canvi, d’altres partits insinuen que la CASS i jo hem tapat alguna cosa, tot i que no ho han afirmat rotundament».
El president de la CASS no va voler dir noms, però clarament es va referir a Liberals d’Andorra (Ld’A) i a Socialdemocràcia i Progrés (SDP) que dimarts van comparèixer en sengles rodes de premsa en què van reclamar explicacions a la CASS, ja que no veuen del tot clar que la parapública desconegués que els cobraments a Mateu no s’haguessin cotitzat. Rascagneres va insistir que a la CASS «es tracta tothom per igual», però que si algú diu «que he protegit algú», el denunciarà.
La directora general de la CASS, Joaquima Sol, que va acompanyar el president en la compareixença, va ratificar l’argument i va lamentar que es vulgui «intoxicar».
L’ARTICLE 244 / Rascagneres va afegir que la CASS no ha de perquè conèixer si una feina es cotitza o no, ja que ha de ser l’assalariat qui s’hi interessi. En tot cas, el president de la Seguretat Social, lletrat de professió, va apel·lar a l’article 244 del Codi Penal per explicar que el treballador no té cap responsabilitat ja que l’obligació de cotitzar és de l’empresa que contracta la persona. L’article 244 és l’únic que hi ha en el capítol cinquè del Codi Penal, relatiu als delictes contra la seguretat social, i sobre la defraudació a la CASS estableix el següent: «L’administrador de fet o de dret d’una empresa o societat o l’empresari que ometi declarar totalment o parcial el salari dels treballadors, respecte dels que hi hagi obligació legal de cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, amb la finalitat d’eludir el pagament de les cotitzacions ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys si l’import defraudat en els dotze mesos anteriors supera els 30.000 euros. El consentiment del treballador és irrellevant. Queda exempt de responsabilitat el qui regularitzi la seva situació abans de conèixer que el procediment judicial es dirigeix contra ell, mitjançant el corresponent aute de processament».
En base a aquest article, Rascagneres va recordar que el novembre del 2015, pocs dies després que ell fos nomenat president de la CASS –abans n’era representant legal–, es va presentar una querella criminal contra les persones administradores de la societat BPA. En cap cas s’ha denunciat cap assalariat «perquè no té cap obligació a notificar-nos que no cotitza, la responsabilitat és de l’empresa».
«L’objectiu social de la CASS és cobrar les cotitzacions i, si no les cobrem, les reclamem», va argüir per evitar pronunciar-se sobre el fet que una consellera general del partit que governa cobrés d’un banc i que no es preocupés de si el que cobrava s’havia declarat.
El cas es remunta al setembre de l’any passat, quan la CASS va reclamar a BPA uns impagaments i va rebre uns xecs amb els fulls de cotització de part de l’aleshores conseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel. Tot i que el citat article 244 inclou una excusa absolutòria, Rascagneres va admetre que la CASS tenia sospites que faltava alguna cosa i, per això, la querella es va tirar endavant uns dies després, però no va voler revelar què els havia fet arronsar el nas. La quantitat defraudada encara es desconeix.
El president no va afirmar ni desmentir si el nom de Mateu surt a la querella, però va deixar clar que tot i que s’ha demanat que s’investigués tothom, la querella va dirigida als administradors de la societat, com diu la llei. El conseller delegat de BPA va fer una declaració complementària sobre l’afer a la Policia i d’aquí en va sortir nous noms, entre els quals el de la consellera Mateu.
La querella continua en fase d’instrucció.
El Govern no es pronunciarà fins que no parli amb la consellera Mateu
El ministre portaveu, Jordi Cinca, va manifestar ahir que el Govern no es pronunciarà sobre la situació de la consellera demòcrata Meritxell Mateu sense abans parlar amb ella. Cinca va fer aquestes declaracions preguntat pels periodistes durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres després que es conegués que Mateu va cobrar 48.000 euros com a assessora de Banca Privada d’Andorra (BPA) entre ell 2012 i el 2013 sense ser declarats a la CASS.
Segons va explicar el ministre, l’Executiu no s’ha posat amb contacte encara amb la consellera general per comentar les darreres notícies perquè està de viatge oficial fins avui. «Està de viatge i el més prudent és esperar que torni per parlar amb ella», va considerar.
Jordi Cinca també va recordar que dimarts vinent està prevista una sessió de control al Consell General durant la qual el Govern respondrà una pregunta presentada pel conseller general del grup mixt pel Partit Socialdemocràtic (PS), Pere López, sobre aquest tema.
Així mateix, el portaveu de l’Executiu va indicar que el Govern coneixia la relació laboral de Meritxell Mateu amb BPA «des de fa unes setmanes».
En qualsevol cas, el cert és que el també ministre de Finances no va defensar l’actuació de la consellera ni va reiterar la «confiança» a Mateu que el Grup Parlamentari Demòcrata va fer pública a través d’un comunicat. Únicament es va limitar a comunicar que «no puc donar més detalls perquè no els tinc».
Rascagneres va voler diferenciar les actituds dels uns i dels altres: «El Partit Socialdemòcrata (PS) ha presentat una pregunta per al Consell General, que respondrem. La contesta és que la CASS ha respectat tots els procediments legals. En canvi, d’altres partits insinuen que la CASS i jo hem tapat alguna cosa, tot i que no ho han afirmat rotundament».
El president de la CASS no va voler dir noms, però clarament es va referir a Liberals d’Andorra (Ld’A) i a Socialdemocràcia i Progrés (SDP) que dimarts van comparèixer en sengles rodes de premsa en què van reclamar explicacions a la CASS, ja que no veuen del tot clar que la parapública desconegués que els cobraments a Mateu no s’haguessin cotitzat. Rascagneres va insistir que a la CASS «es tracta tothom per igual», però que si algú diu «que he protegit algú», el denunciarà.
La directora general de la CASS, Joaquima Sol, que va acompanyar el president en la compareixença, va ratificar l’argument i va lamentar que es vulgui «intoxicar».
L’ARTICLE 244 / Rascagneres va afegir que la CASS no ha de perquè conèixer si una feina es cotitza o no, ja que ha de ser l’assalariat qui s’hi interessi. En tot cas, el president de la Seguretat Social, lletrat de professió, va apel·lar a l’article 244 del Codi Penal per explicar que el treballador no té cap responsabilitat ja que l’obligació de cotitzar és de l’empresa que contracta la persona. L’article 244 és l’únic que hi ha en el capítol cinquè del Codi Penal, relatiu als delictes contra la seguretat social, i sobre la defraudació a la CASS estableix el següent: «L’administrador de fet o de dret d’una empresa o societat o l’empresari que ometi declarar totalment o parcial el salari dels treballadors, respecte dels que hi hagi obligació legal de cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, amb la finalitat d’eludir el pagament de les cotitzacions ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys si l’import defraudat en els dotze mesos anteriors supera els 30.000 euros. El consentiment del treballador és irrellevant. Queda exempt de responsabilitat el qui regularitzi la seva situació abans de conèixer que el procediment judicial es dirigeix contra ell, mitjançant el corresponent aute de processament».
En base a aquest article, Rascagneres va recordar que el novembre del 2015, pocs dies després que ell fos nomenat president de la CASS –abans n’era representant legal–, es va presentar una querella criminal contra les persones administradores de la societat BPA. En cap cas s’ha denunciat cap assalariat «perquè no té cap obligació a notificar-nos que no cotitza, la responsabilitat és de l’empresa».
«L’objectiu social de la CASS és cobrar les cotitzacions i, si no les cobrem, les reclamem», va argüir per evitar pronunciar-se sobre el fet que una consellera general del partit que governa cobrés d’un banc i que no es preocupés de si el que cobrava s’havia declarat.
El cas es remunta al setembre de l’any passat, quan la CASS va reclamar a BPA uns impagaments i va rebre uns xecs amb els fulls de cotització de part de l’aleshores conseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel. Tot i que el citat article 244 inclou una excusa absolutòria, Rascagneres va admetre que la CASS tenia sospites que faltava alguna cosa i, per això, la querella es va tirar endavant uns dies després, però no va voler revelar què els havia fet arronsar el nas. La quantitat defraudada encara es desconeix.
El president no va afirmar ni desmentir si el nom de Mateu surt a la querella, però va deixar clar que tot i que s’ha demanat que s’investigués tothom, la querella va dirigida als administradors de la societat, com diu la llei. El conseller delegat de BPA va fer una declaració complementària sobre l’afer a la Policia i d’aquí en va sortir nous noms, entre els quals el de la consellera Mateu.
La querella continua en fase d’instrucció.
El Govern no es pronunciarà fins que no parli amb la consellera Mateu
El ministre portaveu, Jordi Cinca, va manifestar ahir que el Govern no es pronunciarà sobre la situació de la consellera demòcrata Meritxell Mateu sense abans parlar amb ella. Cinca va fer aquestes declaracions preguntat pels periodistes durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres després que es conegués que Mateu va cobrar 48.000 euros com a assessora de Banca Privada d’Andorra (BPA) entre ell 2012 i el 2013 sense ser declarats a la CASS.
Segons va explicar el ministre, l’Executiu no s’ha posat amb contacte encara amb la consellera general per comentar les darreres notícies perquè està de viatge oficial fins avui. «Està de viatge i el més prudent és esperar que torni per parlar amb ella», va considerar.
Jordi Cinca també va recordar que dimarts vinent està prevista una sessió de control al Consell General durant la qual el Govern respondrà una pregunta presentada pel conseller general del grup mixt pel Partit Socialdemocràtic (PS), Pere López, sobre aquest tema.
Així mateix, el portaveu de l’Executiu va indicar que el Govern coneixia la relació laboral de Meritxell Mateu amb BPA «des de fa unes setmanes».
En qualsevol cas, el cert és que el també ministre de Finances no va defensar l’actuació de la consellera ni va reiterar la «confiança» a Mateu que el Grup Parlamentari Demòcrata va fer pública a través d’un comunicat. Únicament es va limitar a comunicar que «no puc donar més detalls perquè no els tinc».