El nombre de futurs sacerdots es manté en sis a la Diòcesi d’Urgell, una xifra semblant a la dels darrers anys. Segons va explicar l’excap d’estudis dels seminaristes urgellencs, Cinto Busquet, actualment aquestes persones estan reben la corresponen formació al Seminari Major interdiocesà a la capital catalana, juntament amb la resta dels seminaristes de la Província Eclesiàstica Tarraconense.
 

Coincidint amb la festivitat de Sant Josep, el Dia del Seminari, l’arquebisbe i Copríncep episcopal, Joan-Enric Vives en qualitat de president de la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitat de la Conferència Episcopal Espanyola, va difondre les dades sobre el nombre de seminaristes ordenats. En concret van augmentar de 117 a 150 en el 2015. Actualment hi ha a Espanya 1.203 seminaristes menors d’edats, adolescents, i 1.297 seminaristes majors que ja cursen els estudis de Filosofia i Teologia. 
 

Diòcesi d’Urgell/ Els sis futurs sacerdots de la Diòcesi d’Urgell segueixen durant la setmana els estudis a les Facultats de Filosofia i de Teologia de Catalunya i els caps de setmana resideixen al Seminari de la Seu d’Urgell, i ajuden a les parròquies del Bisbat. Hi ha dos que estan cursant el 4r curs de Teologia, dos el primer i el segon de Filosofia, un el curs pastoral i un altre que està estudiant el curs introductori.

 

Tret d’un nascut a Catalunya, la resta de seminaristes són de Canàries, Múrcia, Colòmbia, Brasil i Filipines. Busquet va manifestar que la manca de vocacions va lligat «a un món que ha canviat molt» i que també ha esquitxat a l’església en forma «d’una crisi de vocacions sacerdotals». 
 

Els joves són a hores d’ara els que «menys grau de compromís volen tenir» i «una part d’ells els hem perdut». Busquet va afirmar que«no es pot entendre la vocació seminarista sense la vocació de voler ser capellà». I en aquest sentit, hi ha dos elements que són cabdals alhora de formar-se com a capellà: «sentir la crida espiritual i la disponibilitat plena a l’església» i «la vocació de servei a la institució». 
 

El relleu generacional està garantit tot i que la manca de religiosos fa que un capellà, en alguns casos, hagi de portar diferents parròquies per tractar-se d’un territori amb molts nuclis rurals. 
 

En els darrers dos anys van rebre el sacerdoci dos religiosos andorrans que estan exercint al Bisbat d’Urgell: Pere Moles i Emili Villegas, el primer és el vicari de la parròquia de Santa Maria de Puigcerdà i, el segon, es troba a Tremp. 

La formació/ El futur sacerdot ha de cursar sis anys d’estudis. El primer és el denominat propedèutic o introductori. Una vegada s’ha superat se’n fan dos anys de Filosofia i tres de Teologia. Hi ha quatre dimensions de la formació que el seminarista potencia i concreta en el propi Bisbat: al Seminari, amb la seva família i ajudant, en la mesura de les seves possibilitats, a les parròquies. La diòcesi d’Urgell posa especial èmfasi en els aspectes espiritual, pastoral, humà i acadèmic de l’aspirant. 

 

Ritus / La cerimònia en la qual s’imposa l’orde sacerdotal ha de ser presidida per un bisbe. En ella, confereix a un laic, diaca o prevere qualsevol de les tres ordres, entrant l’ordenat a formar part de la jerarquia de l’Església catòlica. Que el celebrant sigui un bisbe, assegura la successió apostòlica, ininterrompuda des dels primers dies de l’Església Catòlica.

 

A la Litúrgia, l’ordre es confereix per mitjà de la imposició de mans, que és el signe del sagrament. Aquesta imposició és acompanyada de l’oració del Bisbe ordenant, anomenada també pregària consecratòria. En la mateixa cerimònia s’hi demana a l’Esperit Sant que confereixi als candidats el sagrament de l’Orde sacerdotal en el grau corresponent (diaconat, presbiterat o episcopat). 
 

A aquests ritus essencials se li han afegit d’altres, entre els quals es poden destacar el lliurament d’instruments o la prostració. Mitjançant tots aquest sagrament es convida al clergue a proclamar al seus fidels l’Evangeli, a celebrar els divins misteris i a guiar el poble de Déu.