Jaume Bartumeu, advocat dels germans Cierco, va ser un dels presents ahir en la concentració a Escaldes-Engordany dels afectats pel cas BPA. Bartumeu va respondre amb un «com va dir la Pilar [Rahola] em sembla que se’m va entendre molt bé», en referència a les seves paraules que evidenciaven dos sectors enfrontats, de poder polític i econòmic, que lluiten per interessos diferents i que, precisament un d’ells, ho fa per estrènyer l’altre i fer-ho més petit. Però Bartumeu tenia més crítiques per dir: «Ja no sabem qui mana, si l’AREB o el Govern, perquè l’INAF destitueix el consell d’administració però ho anuncia el cap de Govern, i també resulta que l’AREB és qui gestiona tot això però el seu portaveu és el ministre de Finances».  Segons l’excap de Govern, el Govern «ha fet una gestió catastròfica de tot plegat i no vol reconèixer que l’ha espifiada», hi va afegir, «i el resultat és aquest, amb centenars de famílies amb una situació econòmica molt delicada».
 

Però ahir era també el dia en què el ministre Jordi Cinca es presentava en el mateix escenari a on, 24 hores abans, ho havia fet Bartumeu. El programa de televisió 8 al dia, de 8TV, rebia el ministre de Finances després que aquest, per marxar cap a Barcelona per complir amb aquest compromís, deixés a corre-cuita el Consell General on es debatia el pressupost. 
 

«No hi són», va dir Cinca en referència als poders econòmics als que feia menció Bartumeu el dia abans. «Els bancs andorrans tenen la seva guerra fora d’Andorra», va assegurar Cinca, que va manifestar al respecte del potencial comunicatiu dels germans Cierco que aquests «tenen més recursos per gestionar aquesta situació que el Govern», tot assumint, segons més tard davant de les preguntes del periodista, que «segurament no vam ser suficientment diligents en comunicació, perquè ens costa molt». Cinca va parlar, a més, d’intentar que no es parli d’Andorra com una «novel·la siciliana mafiosa», i va explicar que Andorra «és un poble Estat», i que per això arriba on arriba. En tot cas, el ministre va defensar el treball fet per l’Executiu al llarg de 365 dies per la major crisi viscuda al Principat.