L’economista Eusebi Nomen, el president de la cooperativa raiffeisen, sospita que l’AREB ha mantingut obertes les corresponsalies de BPA, mitjançant les quals s’ha dotat de liquiditat per poder tornar els diners a la clientela de la banca intervinguda. Si la teoria acusatòria es demostra, «seria l’escàndol més gran que ha viscut mai Andorra», va advertir. El temor de Nomen ve dels presumptes 300 milions d’euros que han anat sortint de BPA des de fa gairebé un any, retirats per la clientela, a raó de 2.500 euros setmanals. BPA té uns 25.000 clients.
 

Per a l’impulsor de raiffeisen, «no queda clar que l’AREB no hagi accedit als fons dels corresponsals de BPA o als títols dels custodis fins a una quantitat de 300 milions d’euros». Per tant, la sospita recau en saber si l’AREB ha tingut accés a aquests diners de BPA a l’estranger, i Nomen es pregunta per què durant els últims mesos s’ha mantingut que totes les corresponsalies estaven tancades i, per tant, BPA era un banc inviable i s’havia de resoldre.
 

Nomen va entregar ahir una nova demanda a l’AREB perquè aclareixi d’on surten aquests 300 milions d’euros, ja que és «impossible que un banc tingui aquesta quantitat a la caixa forta, com a molt es guarda en metàl·lic uns cinc milions d’euros». Si l’accés als corresponsals es confirma, raiffeisen demana «a l’AREB que abandoni el procés de resolució atès que BPA no era una entitat inviable per manca de liquiditat». A més, l’economista va puntualitzar que si els diners els haguessin deixat els altres bancs del país, el deute hauria de constar al teaser (plec de bases) de venda de Vall Banc.

 

ACCIONS DE LIQUIDITAT / D’altra banda, des que es va crear l’AREB i va passar a encarregar-se del procés de resolució de BPA, l’agència ha realitzat accions per obtenir liquiditat per fer front als pagaments. Les accions estan publicades al BOPA. Per exemple, el 3 de juny del 2015 l’AREB va acordar la transmissió de determinats actius de BPA –d’aquests hi ha diversos edictes–, que va consistir en la venda de deute públic andorrà propietat de la banca intervinguda a la resta de societats de les entitats bancàries del país. Així, la societat Andorra Banc Agrícol Reig, SA va comprar valors per un import de 8,2 milions d’euros; la societat Mora Banc Grup SA va adquirir valors per 8,7 milions d’euros; la societat Crèdit Andorrà SA va pagar 12,5 milions d’euros, i la societat BancSabadell d’Andorra SA es va gastar 2,2 milions d’euros. Les quantitats es van dipositar al compte de l’AREB.
 

Aquests tipus de fórmules es van emprendre perquè «la situació de bloqueig dels actius que pateix actualment BPA SA impedeix obtenir qualsevol tipus de liquiditat» i, a més, perquè «no és possible recórrer a mitjans alternatius per aconseguir finançament (...) que permetin una provisió efectiva i urgent de liquiditat».